Història
Cronologia històrica del Santuari de Queralt
Història
Troballa de la mare de Déu de Queralt
Els orígens del Santuari de la Mare de Déu de Queralt, com en molts altres Santuaris, els trobem entre la història i la llegenda.
En el cas de Queralt la llegenda gira al voltant d’un pastor, un bou i la imatge de la Mare de Déu.
Transcrivim la llegenda traduïda, tal com l’explica el pare Narcís Camós, en el seu llibre “El Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña”, Girona 1772:
“Hi ha un una propietat a la muntanya del costat, anomenada Vilaformiu, que de temps llunyans pertany a la casa dels Altarriba. Aquesta casa feia pasturar els seus ramats des de temps passats per aquelles contrades. Succeí doncs, que volent el cel manifestar la presència de la Santa Imatge, ho feu per mitjà d’un dels seus bous, que molt de pressa, va pujar al lloc on ara hi ha la capella sense reparar en la dificultat del camí.
Ho va veure el pastor i, malgrat volia deturar-lo, no va poder i va seguir-lo, fins que es va aturar en aquell lloc, i es prostrà, quedant el bou allà molt content. Va arribar el pastor que pujava seguint-lo, i, com que allò era senyal d’alguna novetat, s’hi va apropar i va descobrir en una cova la imatge de la Mare de Déu, i com el bou, s’hi va agenollar.
Molt content va agafar la imatge i la va posar dins la seva caputxa, i va tornar a casa per ensenyar-la als seus senyors, però va voler el Cel que en arribar-hi no la trobés, quedant molt estranyat i confós. Per això va tornar a pujar a la cova on es trobava la imatge. La va tornar a posar dins la caputxa i la lligà assegurant-se que no s’escaparia. Dient amb la seva innocència:” Veiem si així no s’escaparà”. Va ser en va, malgrat totes les precaucions, en arribar a la casa la imatge havia tornat a desaparèixer del sarró.
Veient això va tornar a la cova amb altres persones i, tots van poder veure la imatge de la Mare de Déu. I van determinar aixecar-hi allà una capella en honor seu, prenent el nom de Queralt de la unió de les paraules “Quer” : roca escarpada, “alt”, per al seva alçada.”
Primeres edificacions
Una primera dada històrica és que el Papa Climent IV concedí indulgencies a la capella de Queralt el 15 de juliol del segon any del seu pontificat que correspondria a l’any 1266, el que indicaria que com a mínim ja tenia una capella
l’any 1266.
La teoria de Mn. Bonaventura Ribera en la seva obra “Memoria descriptiva del Santuario de Queralt” escrita l’any 1901 i editada l’any 1904 ens dona referencies sobre la existència de Queralt en temps encara més antics com son:
- A l’arxiu de Solsona es referencien butlles dels papes Urbà II en que consta el nom de Caralt com una església depenent de la de Solsona amb data de 29 de març de 1097.
- Butlla del papa Eugeni III esmenta una església amb el nom de Queralt . Eugeni II fou Papa entre els anys 1145 i 1153.
- En Butlles dels Papes Alexandre III i Climent III s’esmenta el nom de l’església de Keralta els anys 1180 i 1188.
El fet més clar és que en un principi la imatge es venerava just en l’indret en que es va trobar en una edificació humil i petita. Segons esmenta el Dr. Huch, sembla que abans d’acabar el segle XI hi havia una primera capella construïda on hi havia el celler o tenda de queviures a l’antiga hostatgeria del Santuari.
Algunes teories relacionen també la primera capella com a part del castell de la família dels Berguedà, extingida després de la mort de Guillem de Berguedà, famós cavaller i poeta del segle XI.I. Un cop desaparegut Guillem el castell es va perdre però restà la capella, que podria ser un primer lloc de culte de la Mare de Déu de Queralt.
Capella construïda per Francesc Garreta
La primera capella fou substituïda per una de més gran , que va ser construïda per iniciativa del mercader berguedà Francesc Garreta., com consta en una escriptura que conté un compromís i sentencia arbitral entre ell i els hereus i successors de Bananat Savola i Sauta, la seva dona, que es publicà el 16 de febrer de 1392, on s’anomena a Francesc Garreta com a fundador de la capella de Queralt.
Igualment consta la fundació d’un benefici per part de Francesc Garreta, mercader de Berga, pel que va donar quinze lliures d’una quantitat de 1500 sous que rebia de les baronies de Pinós, Matamala i de Bagà, consignant-les per la capella de Queralt, com consta en un benefici eclesiàstic del bisbe d’Urgell Berenguer amb data de 5 de maig de 1386 i que tancà Joan Onofre Esteban notari públic de la Seu d’Urgell.
El llibre “El Jardín de María” en fa la següent descripció:
“…la seva capella és molt bonica i presenta molt bona disposició, el presbiteri de la qual és adornat per un reixat molt curiós i és pintat de verd. També té una casa amb estatges molt bons”
Estaria situada en el lloc en que actualment hi ha l’entrada a l’ermita. L’empedrat de dita entrada amb els seus dos típics pedrissos i el primer replà amb la deixa de cambril i que serveix encara ens donen idea de la forma i dimensions del Santuari construït per Garreta.
Per l’època en que fou construïda devia ser d’estil gòtic. Un testimoni que ens queda és el sarcòfag de pedra que es troba baixant del cambril a ma esquerra, i que fou trobat en unes obres del actual Santuari, i una ceràmica, en part feta malbé on indica la data del 1681.
El Santuari (1725-1936)
L’edifici d’en Garreta es mantingué fins la primera meitat del segle XVIII en que fou construït el Santuari actual.
La creixent devoció a la Mare de Déu de Queralt va fer que la capella d’en Garreta quedés petita i per això els regidors de la Vila de Berga acordaren demanar a la superioritat eclesiàstica el permís per construir una església més gran, permís que els fou concedit el 7 de desembre de 1725.
L’inici de les obres del Santuari fou el 16 de juliol de 1725, data gravada en un carreu de la cantonada de llevant del temple. Les obres comencen amb la col·laboració física i pecuniària dels berguedans.
El 28 d’agost de 1727 vista la manca de mitjans la Comunitat de Berga dona 200 lliures per la construcció del Santuari.
Malgrat l’impuls inicial i la fervorosa iniciativa dels berguedans, degut a les vicissituds sofertes i a la malastruga, les obres s’alentien i no hi ha noticia del seu desenvolupament fins l’any 1738, i aquestes relaten nous maldecaps com una forta tempesta que va malmetre una part del campanar.
Però malgrat totes les dificultats i contratemps, el 21 d’octubre del 1741 va ser inaugurada solemnement la nova església del Santuari de la Mare de Déu de Queralt.
Els plànols de l’església foren realitzats pel reconegut artista de Barcelona Josep Arnau Dias, recomanat a la Junta d’Obra del Santuari per en Pere Costa, que fou l’autor del retaule. Van dirigir els treballs des de l’inici fins al final els mestres d’obres Francesc Moretó i Josep Julià, ajudats pel paleta donat al Santuari en Joan Mas.
La planta de l’església correspon als esquemes de planta contrareformista, de nau única i capelles comunicades entre els contraforts, que permeten el recorregut sense incidir en el culte de la nau central. La capçalera juntament amb al sagristia mantenen una forma rectangular de l’edificació, feta de pedra i reble per revestir.
La nau s’obre a migdia, amb una volta de canó i dividida en cinc trams. El cambril es troba just sobre de la sagristia, ocupant el mateix espai i s’hi accedeix per dues escales laterals. Estava dividit en tres parts, la central comunicava amb la portalada del retaule en que es trobava la imatge de la Mare de Déu, els dos laterals es comunicaven amb portes amb el central i destinats a la custodia i exposició dels vestits i tresors de la Mare de Déu.
La inauguració del temple nou fou tot un esdeveniment a la ciutat de Berga. Segons explica Mn. Josep Armengou i Feliu en el seu llibre “El Santuari de la Mare de Déu de Queralt”
“…. El capvespre de la vigília fou solemnitzat a Berga per la Rda. Comunitat amb unes Completes acompanyades d’orquestra. Després com a la vigília de Corpus foren representats simulacres de Patum per les places de la vila, mentre els cims de Queralt s’il·luminaren amb fogueres[….]
… A la matinada del 21 tot Berga pujava a Queralt, Mn. Josep Morera, rector de Sant Pere de Madrona, beneïa l’església nova.
Tot seguit es traslladà la imatge de la Mare de Déu de Queralt de l’antiga església de Garreta al nou santuari, amb assistència de la Comunitat de Preveres, els Xixells, els PP. Franciscans i el Magnífic Ajuntament . El notari de Berga Josep Altarriba aixecà l’acta corresponent.
Al final fou celebrada una missa solemne oficiada pel rector de Berga Dr. Josep Clarís, assistit pels Jurats de la Comunitat Mn. Francesc Casals i Mn. Pere Martí.
Va dir el sermó Mn. Dídac Guix…..”
La darrera part del nou santuari que es va construir va ser el retaule barroc que presidia l’altar major i que fou destruït per la Guerra Civil l’any 1936.
Antic retaule major dels Santuari
Poc després de d’inauguració del temple s’inicià la construcció del retaule que es finalitzarà completament l’any 1789 amb el seu daurat . Fou construït per Josep Sunyer tot i que durant molt de temps fou atribuït al famós taller dels Costa.
Durant les guerres carlines fou desmuntat i baixat a Berga peça a peça per prevenir que fos malmès. Acabada la guerra fou retornat al Santuari. Les senyals de que va ser desmuntat van ser visibles fins els seus últims dies.
Estava organitzat estructuralment per sòcol, predel.la, cos central i àtic, en el sentit horitzontal; i tres carrers en el sentit vertical, tot donant un clar èmfasi al punt central en que es troba la imatge de la Mare de Déu.
Començant per la part baixa o sòcol, a banda i banda de l’altar hi ha dues portes amb relleus esculpits amb l’escut de Berga. En l’espai immediat superior hi havia un relleu amb el tema de la troballa de la Verge. Aquest element fou reconstruït al segle XIX. El cos principal, el de més grandària, presenta a banda i banda de la fornícula de la Mare de Déu una columnata de quatre columnes cadascuna i, enmig d’aquestes, que estan separades dues a dues, s’hi troben les imatges de sant Joaquim i santa Anna (de prop de 3 metres d’alçada) , pares de Maria, imatges que també van ser canviades al segle XIX.
L’àtic està coronat per una fornícula amb la imatge de sant Josep. I a banda i banda al·legories de les virtuts, a l’esquerra la figuració de la Fe, i a la dreta, la de l’Esperança, i dos grans àngels que sostenien els símbols de la passió.
El retaule fou destruït el dia 23 de juliol de 1936 restant (que es conegui) una única peça que encara es conserva. Aquesta era la part que es trobava just a dalt de tot del retaule i actualment la podem trobar sota de l’obertura del cambril cap per avall sostenint un ram.
Pintures del Santuari
Cap a l’any 1814 i següents es portà a terme la decoració de l’interior del temple.
Hi va intervenir l’artista berguedà Pere Puig i Manuel Tarrés. És un relat de la lluita del bé contra el mal.
D’aquesta decoració en resten les pintures de la volta del presbiteri, restaurades durant l’ any 2014.
Les Guerres Carlines
El Santuari de Queralt ha sofert diferents atacs i transformacions lligades al decurs de la historia de la ciutat i del país, amb destruccions i posteriors reconstruccions del Santuari. Durant les Guerres Carlines el Santuari es va fortificar, perdurant encara restes d’aquestes construccions.
El 1822 amb Rotten; el 1835 es convertí en presó i fortalesa militar ; el 1840 amb el general Espartero. i durant la Tercera Carlinada 1872-1876 Queralt torna a ser saquejat i convertit en fortalesa i presó novament.
Una mostra que encara perdura són les reixes de les finestres de la sagristia amb uns barrots de ferro dobles.
Després de la segona Guerra Carlina el General Rios fa esculpir la placa que es troba a la façana de l’hostatgeria arribant al Santuari amb el lema del sometent.
“Pau, pau, i sempre pau”
Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt
L’il·lustre berguedà P. Joan Postius i Sala, llençà la idea en el sermó que va fer per la Gala el 8 de setembre de 1915. El poble va acollir la idea amb entusiasme i van empènyer a les autoritats a començar a preparar la festivitat.
Es creen diferents juntes per tirar-ho endavant. El 29 de novembre de 1915 l’Ajuntament de Berga decideix sol·licitar al Sant Pare la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt.
La Santa Seu va respondre afirmativament en un document redactat en llatí “Decreto de Coronación de la Imagen de Nuestra Sra. de Queralt” el 15 de març de 1916, 2n any del pontificat de Benet XV.
Prèviament a la celebració de la Coronació es va fer una recapta popular de joies per la construcció de les corones de la Mare de Déu i del Nen Jesús.
En total foren recollides a Berga 1799 joiells d’or, 155 d’argent, 19 de platí i unes 150 pedres precioses.
Les festes de la Coronació van ser les més importants i esplendoroses celebrades mai a la ciutat de Berga.
Començaren el dia 26 d’agost en que la imatge de la Mare de Déu fou baixada des del Santuari a la ciutat de Berga, rebuda a l’església del Roser i portada en processó fins a la parròquia.
Els dies 27, 28, 29 i 30 va rebre l’homenatge dels 4 barris de la ciutat de Berga.
El dia 31 d’agost arriba a la ciutat de Berga el Nunci Apostòlic Mons. Ragonessi i el dia 1 de setembre la Infanta Maria Isabel, en representació del rei Alfons XIII, celebrant-se castell de foc, representacions teatrals i concerts en diferents llocs de la ciutat.
El dia 2 de setembre es van celebrar els Jocs Florals i a les 7 de la tarda a la Plaça de la Constitució (antiga Plaça Cremada) Patum d’Honor, evolucionant 8 diables plens de coets, a més de les tradicionals comparses.
El dia 3 de setembre fou el dia central de al Coronació. A les 10 del matí Missa de Pontifical a la parroquial de Santa Eulalia. Acabada la celebració es traslladaran Mons. Ragonesi, S.A.R. D. Isabel, el Ministre de Gracia i Justícia i els Prelats al cancell de l’Església essent col·locada la imatge sota un artístic baldaquí. En representació de S.S. Benet XV, l’Exc. Nunci Mons. Ragonesi procedirà al solemne acte de la Coronació canònica de Nostra Regina. Tot seguit s’estrena de l’Himne de la Coronació, música d’Antoni Ribera i lletra de Ferran Agulló, interpretat per l’Orfeó Berguedà i el tenor Sr. Vinyes. A les 4 de la tarda. Imponent Processó amb la Imatge de Maria Coronada pels carrers i places de Berga.
El dia 4 de setembre la imatge de la Mare de Déu fou retornada al seu Santuari en solemne processó acompanyada de les autoritats i de tot el poble, col·locant-la en el seu secular tron.
La Guerra Civil
Amb l’esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol del 1936, iniciada ja la revolta es va retirar el que van poder i van creure que tenia valor: tots els quadres, vestits de la Mare de Déu, la llàntia d’argent, la barana del presbiteri, candelers i altres objectes foren baixats a Berga i dipositats a l’Asil de les Germanetes.
Van agafar dues caixes de zinc, que els va donar la majordona del capellà custodi, en una hi havia les corones i en l’altre la imatge de la Mare de Déu, i les baixaren a Berga.
La caixa amb la imatge de la Mare de Déu va anar a l’Ajuntament i en un principi amagada sota l’entarimat de la sala d’actes, pel batlle i dos consellers. Més endavant tement que fos descoberta la van posar en uns prestatges de l’Arxiu, dissimulada amb sacs entre els lligalls de papers. Cap a les darreries de la Guerra tement que fos descoberta per un escamot de carabiners que s’allotjaven a l’Arxiu, entre dos consellers van treure-la de l’Ajuntament i la van portar a l’Asil de les Germanetes, on va restar fins al final de la Guerra, i així es va poder salvar. En el seu lloc es deixà al Santuari una copia de la imatge.
Les corones, junt amb altres títols i valors, foren dipositades a l’oficina de la Caixa d’Estalvis de la sucursal de Berga.
Però pocs dies més tard, tal com explica Mn. Josep Armengou, van saqeujar i destruir el Santuari:
“…La matinada del 23 de juliol del 1936 arribava a Berga un òmnibus del que baixaren 25 homes que incapaços d’anar al front a lluitar contra els feixistes, es dedicaven a cremar esglésies i sants a la rereguarda. Van rebentar la porta i van començar la destrossa per la imatge de la Mare de Déu, que no era l’autentica, tirant-la del cambril, caient a trossos sobre la mesa i el presbiteri. A continuació foren els sants i altars els que van ser arrossegats fora el santuari i cremats, En quatre hores destrossaren tot el que s’havia construït amb segles de devoció, fe i sacrifici. A les 10 del matí pujava cel amunt la columna de fum sinistre, després el fum s’allargassava, empès pel vent en direcció a Berga pel camí de la drecera….”
Al Santuari hi van quedar les parets nues, i el magnífic retaule barroc amb la resta de les imatges fou destruït. Les corones, joies i altres objectes dipositats a la Caixa de Pensions van ser requisats i entregats al President del Consell Municipal de Berga, en Just Lacau, com consta en el document signat pel director de la Caixa de Pensions Pau Santandreu, recuperat de l’arxiu de l’entitat bancaria.
Del destí de les corones no se’n ha sabut mai més res.
25è aniversari de la Coronació
Les festes del 25è aniversari s’han d’entendre dins el context històric en que es van viure, just 2 anys després d’acabar la guerra civil espanyola, i per tant en període franquista, sense cap finestra d’obertura, en mig de l’estrèpit de cornetes i tambors, i trepig de botes militars, desfilades i parades de tota mena d’organitzacions militars i polítiques. Per això el programa està tot redactat en castellà.
Els actes es van iniciar el dia 2 de setembre amb la baixada de la Mare de Déu del Santuari a Berga, Va fer la seva entrada per la Ronda Queralt, per l’antic portal de Sallagossa, i acompanyada en processó pel carrer Major fins a la Parròquia.
El dia 3 de setembre es van celebrar els actes centrals. S’iniciaren amb diana i salves d’honor. A les 8 del matí: Missa a l’altar de la Verge oficiada per l’Il·lustríssim bisbe de Solsona. S’interpretà la “Missa del Roser” del mestre Lluis Romeu.
A les 4 de la tarda . Solemnes Vespres Pontificals a l’església parroquial. Acabades, la imatge de la Mare de Déu de Queralt fou portada al balcó de l’Ajuntament per rebre l’homenatge del poble . El batlle Estanislau Boix va consagrar la Ciutat i Comarca a la Mare de Déu. S’interpretarà l’Himne a la coronació del mestre Antoni Ribera i finalitzà l’acte amb una desfilada militar. A les 8 del vespre. Gran Patum d’Honor.
Durant els dies següents es celebraren diferents actes religiosos, culturals i esportius.
El dia 7 es va acomiadar la Verge amb una solemníssima funció d’homenatge a la Verge de Queralt, a càrrec de la Congregació Mariana de Berga, Manresa i altres localitats. Homenatge del jovent a la Mare de Déu de Queralt. Cant dels Goigs.
El dia 8 a les 7 del matí. Sortida de la Verge en processó solemne fins el Santuari, acompanyada de les autoritats i tot el poble. Durant el trajecte es resà el rosari i es cantaren cants litúrgics i religiosos. Arribats al Santuari Solemne ofici. Cantà les glories de la patrona Mn. Josep Armengou. Acabant les celebracions amb la Novena a la Mare de Déu.
Postguerra i reconstrucció
Un cop acabada la Guerra Civil, començà la restauració Mn. Pere Soler, primer capellà custodi després de la guerra.
Les primeres feines foren netejar, tapar forats i reconstruir el més indispensable de la estructura. Es van construir les escales de marbre del cambril, les portes de ferro de la sagristia, la gran calaixera de la sagristia, piques d’aigua beneita, els bancs dels fidels , s’enrajolà el terra amb mosaic i es van construir els confessionaris.
El seu successor Mn. Santandreu va continuar la feina de reconstrucció: va col·locar les imatges de sant Antoni, santa Llúcia, i el Sagrat Cor; beneïdes el dia de Pentecosta de l’any 1946 pagades per diferents devots i famílies berguedanes. El mateix any es beneïa la imatge del Sant Crist, que s’afegien a la ja existent de sant Josep.
Mn. Ignasi Castells acabà la reconstrucció del cambril amb el nou altar de marbre i la decoració de l’església i inicià la reconstrucció de l’altar Major, ajudat per una comissió en la que hi havia l’alcalde Sr. Vilardaga i l’ecònom de Berga Mn. Manuel Cuadrench.
L’arquitecte Ramon Masferrer preparà el projecte d’altar major que coincideix pràcticament amb la seva totalitat amb l’aspecte de l’actual.
Mentre s’anava preparant el projecte de l’altar major, es seguia treballant en el cambril de la Mare de Déu, les tres estances que hi havia s’ajuntaren en una de sola segons projecte de l’arquitecte berguedà Emili Porta. El 1952 el pintor de Vic Miquel dels Sants Costa començà la nova decoració del cambril i la restauració de les pintures barroques de l’església.
El 4 de juliol de 1954, amb molt protocol i festivitat, fou inaugurat el cambril amb el baldaquí i el pedestal de la Mare de Déu restaurat. De la Guerra Civil només s’havien conservat les 6 columnes que suporten l’estructura, la resta es va reconstruir de nou.
Amb el cambril ja acabat, tots els esforços es concentraren en la reconstrucció de l’altar major.
La primera part que fou estrenada va ser la mesa de l’altar que substituïa la que hi havia provisional des de l’any 1939. El 5 de setembre de 1958 fou col·locat el sòcol i la mesa.
Amb l’arribada de Mn. Ballarín com a capellà custodi s’anaren avançant els treballs de construcció del retaule de l’altar major. Que va anar creixent de baix a dalt. En primer lloc es construí el retaule que escenifica la troballa de la Mare de Déu. A primers de setembre de 1961 foren col·locats els ambons de marbre. L’any 1964 es concloïa la construcció de tot el retaule.
50è Aniversari Coronació
Els actes es començaren a preparar molt temps abans, amb una primera reunió convocada per Mn. Ballarín capellà custodi de Queralt a l’Ajuntament amb entitats berguedanes i públic en general.
Totes les manifestacions culturals, artístiques i esportives celebrades a la ciutat van tenir un marcat segell del Cinquantenari: exposicions de pintura, concurs teatral, de colles sardanistes, de cors de Clavé, d’escacs…
Es portaren a terme diferents accions, dins del món ciutadà que han tingut gran importància en el futur del Santuari. En primer lloc la construcció de la nova carretera asfaltada que facilitava molt l’accés a Queralt.
El Santuari necessitava millores, la més important la reconstrucció de la teulada molt malmesa i que provocava moltes goteres a l’interior de l’església que encara provocaven més danys. Per facilitar-ho es va fer una campanya en que cada nen o nena de Berga va pujar simbòlicament una teula a Queralt per la reforma de la teulada.
L’ambient festiu es traduí en tots els carrers de la ciutat engalanats amb boixos, flors de paper i orenetes que cosides en roba blanca es penjaven de les finestres i balcons de la majoria de les cases.
L’estructura de les festes va consistir fonamentalment la Novena de la Mare de Déu de Queralt , feta a Berga, excepte el dia de la Gala que es va fer a Queralt ja amb la Mare de Déu de nou a casa seva.
Igualment cada dia estava dedicada a un barri diferent de Berga: que van ser per ordre: plaça de Sant Joan, Capdamunt de la Vila, carrer Major, plaça de la Creu, plaça de Sant Pere, Vall dels estudis i carrer del Roser. Cada dia al vespre hi havia una ballada de sardanes. Prèviament a la tarda hi havia la Missa de la Novena.
Dia 31 d’agost. Arribada de la Mare de Déu. A les 12 del migdia . Passada del Tabal i Gegants de la Patum, i Tabal i Bandera del Gremi dels Elois, acompanyats per la Principal del Berguedà. A les 7 de la tarda sortida del Santuari de la caravana de cotxes que acompanyava la imatge de la Mare de Déu fins a Berga, on fou rebuda i traslladada a la parroquia on s’oficià la Missa de la Novena.
El dia 3 de setembre, Missa concelebrada, audicions de sardanes, Castell de focs i concurs de Cors de Clavé.
El dia 4 de setembre , Missa Pontifical al final de la que es va interpretar l’Himne de la Coronació per un cor de més de 100 veus dirigits per Mn. Armengou i amb Mn. Marià Miró al orgue. A la tarda La imatge de la Mare de Déu fou traslladada de la parròquia al balcó de l’Ajuntament on l’alcalde de Berga i diputat provincial, Joan Noguera Sala feren l’oferiment i Consagració del Berguedà a la Mare de Déu. El dia acabà amb Concurs de Colles Sardanistes, concurs de teatre amateur i una tanda de Patum Completa amb plens i tirabols.
El dia 8 de setembre la Mare de Déu retornà al Santuari portada en processó des de la parròquia de Berga fins al Santuari seguint al carretera. En arribar Missa Solemne amb interpretació de l’Himne de la Coronació. I per acabar a la tarda Patum Infantil.
Reformes i millores al Santuari
L’any 1966, coincidint amb la celebració del 50è Aniversari de la Coronació hi van haver alguns canvis importants en la estructura del Santuari.
El Concili Vaticà II va portar molts canvis en la litúrgia de l’església catòlica. Un d’ells va ser el canvi en la forma d’oficiar l’Eucaristia, fins al Concili Vaticà II tota la consagració es feia de cara a l’altar, que estaven enganxats al frontal de l’església i per tant d’esquena al poble i a partir del Concili es faria ja de cara al poble. Per tant calia un nou altar al Santuari.
Amb el guiatge de Mn. Ballarín es va construir el nou altar de forma cúbica, que tal com indica el programa de la festa, traduït del castellà: “ …Per la Biblia i el poble de Déu, la forma cúbica és el signe de la perfecció divina i l’altar és el signe de Déu dintre de l’església….”
L’acte de consagració del nou altar tingué lloc el dia 8 de maig de 1966 a les 12 del migdia presidit pel Vicari General de la Diòcesi Dr. Pedro Puigbó. Hi van assistir les autoritats civils encapçalades pel Governador Civil, autoritats locals i el clergat.
Sortint de la missa les Priores de Queralt van repartir rams de flors silvestres i una ballada de sardanes lluïment amb les colles sardanistes de la comarca.
Una de les obres que més impacte ha tingut en la imatge i en la pròpia vida del Santuari de Queralt ha estat sens dubte l’obertura de l’arc de la portalada del Santuari.
Mossen Ballarín, amb coneixements d’arquitectura de la seva joventut, dissenyà els nous habitatges i proposa a l’arquitecte Josep A. Coderch de Sentmenat professional de prestigi internacional, la realització de les obres de reorganització de la façana.
Coderch, amic personal de Mn. Ballarín pujà a Queralt i hi passà una temporada per inspirar-se i entendre com portar a terme la remodelació del Santuari. Proposà per la façana la recuperació de la imatge basilical, que ja insinuaven els carreus de la monteia. La restitució de la gran arcada, parcialment paredada, la creació de l’atri en substitució del cancell, i la conservació de la pedra vista , juntament amb la resta d’obertures.
Per portar-ho a terme enderrocà a l’esquerra, el campanar, i a la dreta el primer tram del segon pis, a més, s’adobà la coberta; s’escatà la façana, traient-ne tot l’arrebossat, deixant a la vista la pedra, i es construeix la porta vidriera que recolza l’embigat del cor i les dues portes laterals de fusta. La porta vidriera , que abasta tota l’amplitud de la nau, li dóna una gran lluminositat , i fa de Queralt un dels Santuaris més clars i alegres del país, a més d’incorporar visualment l’espai exterior de la plaça a l’interior de l’església, la visió, en dies clars, de bona part de la Catalunya Central. A més a totes hores i tots els dies de l’any la imatge de la Mare de Déu és visible per tothom qui passi per davant del Santuari.
A l’eliminar el campanar d’espadanya situat a l’esquerra de la façana principal del Santuari calia buscar un nou emplaçament per fer que el so de les campanes s’escampés arreu.
Després d’un estudi paisatgístic, Coderch proposà un cilindre de pedra vista com la façana, de 15 metres d’altura i 3,65 de diàmetre, amb dues entalladures diametralment oposades d’un metre d’amplada per 2,5 d’alçada per l’allotjament de les campanes, cobert amb un placa de formigó, pràcticament amagat i incorporada a la base. Per la porta inferior i mitjançant una escala circular s’arribava al replà de servei de les campanes a uns 11,50 metres d’alçada.
Però a mig construir es va pensar que la torre presentaria una dificultat d’encaix amb el conjunt, i amb un problema de cost, conjuntament amb Mossèn Ballarín es va decidir no perllongar el volum i acabar l’obra amb uns daus de formigó, i l’estructura metàl·lica vista que suporta les campanes.. Aquesta solució lliga perfectament amb el paisatge i evoca temps medievals.
Les campanes foren construïdes per l’empresa A. Guixà de Monistrol de Montserrat el conjunt està format per 3 campanes amb la campana base a la nota “Sol”.
Les 3 campanes van ser batejades amb els noms de Queralt, Eulàlia i Helena.
El nou campanar es va estrenar el dia de Sant Marc de 1975.
L’incendi 27-11-1978
27 de novembre de 1978 el foc a Queralt.
“El vent havia manxat tota la nit. Feia escruixir els faigs i s’emportava les darreres fulles seques. Després va venir el foc i ràpidament s’escampà per tota la muntanya. Les campanes de Queralt van repicar i anunciar als berguedans la trista nova i al mateix temps demanen ajut.
El foc era a tocar de la serra, es va embolicar la Mare de Déu i la van baixar per les places del Santuari fins a arribar a la plaça de Sant Pere de Berga.
Berga va estar molt preocupada pensant que es podia quedar sense Santuari. Que si es cremava en farien un altre.” Mn. Josep Ballarín
Aquesta data resta a la memòria de molts berguedans per l’esguard de veure les flames empeses pel fort vent arribant fins al Santuari.
El 27 de novembre de 1978 es va declarar un incendi forestal que es va iniciar al bosc del La Mussolera (Cercs), i que va afectar la solana que es visualitza des de la ciutat de Berga mirant en direcció a Queralt amb un total de 140 hectàrees cremades.
Les condicions meteorològiques eren adverses amb un flux constant de vents de Nord intensos, i que generaren forts contravents a les serres interiors.
L’incendi s’inicià cap a les 3 de la tarda del dia 27, al cap de munt del turó de Vilaformiu, al bosc de la Mussolera, on rep el vent de nord canalitzat pel Llobregat, i va cremar durant tota la tarda i tota la nit. En el seu inici el foc cremà vessant avall amb el vent general a favor. Quan el cap de l’incendi arriba a l’estret de la Riera de Metge, travessà amb facilitat la riera passant per sobre l’Hostal del Guiu, degut a l’entrada de vent directe a través de l’estret del Guiu.
Aquesta carrera portà l’incendi al potencial de la vessant sud de la Serra de Queralt, on el seu flanc dret quedà dins la influència dels contravents que li feren fer successives carreres vessant amunt, aquestes carreres, o focs secundaris, són les que portaren el foc fins als peus del Santuari de Queralt, cremant arbres al costat de l’edifici, i arribant a afectar les edificacions, però no van superar la carena i per tant no van afectar la part de l’obaga, doncs en arribar a la part més alta van tornar a estar sota la influència del vent general de nord que impedia que el foc superés la carena.
La persona que va viure més directament totes les incidències de l’incendi al Santuari fou en Josep Vila, el guardià del Santuari.
Expliquem com va afectar el foc al Santuari amb les seves paraules:
“Tot el dia que feia un vent molt fort.A l’obaga el vent havia tombat molts arbres, i la carretera només es pujava donant la volta per la font de l’Alou. Veiem el foc que venia del costat de Vilaformiu, llavors Mossèn Ballarín i una família que era amb ell, juntament amb la Conxita, la meva dona, van decidir baixar cap a Berga amb la Mare de Deu, portant-la a la parròquia on hi va ser uns quants dies, i jo em vaig quedar a la plaça de l’aparcament.
Just un moment després que haguessin marxat, va pujar una gran manxada de vent amb foc, venia del Mercadal, va travessar la carretera per l’estret del Guiu i va pujar amb un moment; ja va ser al balcó del pis en que ens estàvem, jo hi tenia uns sacs de llenya, perquè fèiem foc a terra, i va estar encesa la llenya, els balcons i la teulada, amb un moment , com un llampec. El foc va seguir avançant cap al costat de la cova, pel solell, però llavors el vent va canviar de direcció, va venir un vent fort del costat de Garreta i de Llinars, i va parar el foc”
“Quan van arribar els primers bombers, vam pujar cap al Santuari. Les bigues del sostre del nostre pis, que eren de fusta cremaven, i les vam apagar amb una mànega i el dipòsit d’aigua que hi havia. Si no ho haguéssim pogut apagar hagués perillat el Santuari.
Sortia molt fum de l’hotel, hi vam anar, ell amb una palanca va obrir la porta, abans que ho fes jo que portava les claus, hi havia uns matalassos de borra que cremaven i feien molt fum. Els bombers van fer estendre una mànega fins a la plaça de l’aparcament i connectar-la a les motobombes dels cotxes de bombers, però passava que feia tant fred que quan s’acabava l’aigua d’una cisterna i paraven de pujar aigua la mànega quedava glaçada al moment, i tenien que estendre una nova mànega.
Va ser una nit molt llarga. L’endemà al matí es va cremar el parterre que hi havia al costat de l’estació del funicular vell i els bombers no el podien apagar perquè se’ls glaçava l’aigua, i llavors hi havia l’aparellador de l’ajuntament el Jordi Colell que ho va solucionar afegint-hi anticongelant i van poder apagar-ho.”
75è Aniversari Coronació Mare de Déu de Queralt
Com en el Cinquantenari, i malgrat algunes previsions que no ho creien, tot Berga es mobilitzà per les festes. La democràcia havia arribat als ajuntaments, el poble podia parlar sense por i amb llibertat.
A diferència d’altres aniversaris en que hi havia moltes personalitats eclesiàstiques convidades i arribades de fora de la nostra comarca, en aquesta celebració quasi tots els actes foren presidits pel Bisbe de Solsona Mn. Antoni Deig, acompanyat del capellà de Queralt Mn. Josep Mª Ballarín, el rector de Berga Mn. Xavier Claramunt, l’alcalde de la ciutat Jaume Farguell i els capitans de la Gala.
Per tal de recaptar fons es van fer moltes activitats, una de les que més èxit va tenir va ser Queralt al plat. Diferents restauradors, pastissers i tots els particulars que van preparar un plat de mínim 4 racions, es van exposar en un bufet el diumenge 25 d’agost a la plaça Viladomat, i tothom qui volia participar en aquest tast comprant un plat amb l’anagrama del 75 aniversari, que costava 600 pessetes, podia menjar el que desitgés. En el servei hi van col·laborar joves de diferents entitats. Fou un èxit de públic i de recaptació.
De la celebració del 75è Aniversari en queda la il·luminació del Santuari, la Cova i Sant Pere de Madrona.
Els actes centrals van començar el dia 31 d’agost amb l’arribada de la Mare de Déu rebuda per molta gent que omplia els carrers de Berga al seu pas. Fou rebuda a la porta de l’església parroquial i s’estrenà la sardana L’oreneta de Queralt, música de Agustí Cohí Grau i lletra de Neus Ballarà, acabant amb la missa de la Novena.
Durant els primers dies de la Novena es portaren a terme diferents actes, destacant l’ordenació sacerdotal de Mn. Joan Casals.
El dia 3 de setembre, aniversari de la Coronació, es celebrà Missa Solemne a l’església de Santa Eulalia amb la interpretació de l’Himne de la Coronació i tot seguit Patum de Lluiment. A la tarda concert amb l’Escolania de Montserrat, i al vespre Patum completa amb Plens i Tirabols.
Durant els dies de la Novena la imatge de la Mare de Déu visità les parròquies de Sant Bartomeu i d’Avià.
El dia 7 de setembre els infants van prendre el protagonisme amb l’ofrena floral i la Patum Infantil completa a la Plaça de Sant Pere.
Les festes del 75 aniversari de la coronació van acabar el dia de la Gala amb el retorn de la Mare de Déu al seu Santuari.
A diferència de la Coronació i els posteriors aniversaris la Mare de Déu, va retornar al Santuari en el mateix cotxe que l’havia portat pel seu periple per Berga i els pobles veïns, mentre el poble l’esperava ja a Queralt.
Arribada al peu de les escales de Queralt, el poble acompanyà Santa Maria fins el temple, que estava amb les portes tancades. Obertura de les portes del temple restaurat. A les 12 Missa de cloenda de la novena, amb el cant de l’Himne de la Coronació. I per cloure els actes Patum Infantil de Lluïment.
Del 75è aniversari al Centenari
La darrera dècada del segle XX i l’inici del segle XXI ha representat la millora de molts aspectes del Santuari, en gran part per l’impuls de Mn. Ramon Barniol.
L’any 1991, encara amb Mn. Josep M. Ballarín com a capellà custodi, s’acabà el retaule frontal amb la cornisa de traça barroca que emmarca el retaule i li dona profunditat.
Es van pintar les parets del presbiteri de blanc i es dauren les cornises i motllures, i es col·loquen les pintures a l’oli del s. XVIII que hi havia als altars laterals sobre les portes laterals del presbiteri. També es va pintar tota la nau central de blanc tapant les antigues pintures força malmeses. La reforma més important es va fer al cambril. Les pintures recarregades que cobrien les parets es van substituir per una pintura llisa.
Ja després de les celebracions del 75 aniversari es van col·locar els dos faristols al lloc dels antics ambons, el primer l’Àliga de la Patum amb, obra de Ramon Calonge, i el segon el Pi de les Tres branques obra de Joan Ferrer.
El desembre de 1991 s’inaugura l’ascensor inclinat, i es van construir rampes per facilitar l’accés al Santuari de persones discapacitades.
Es va arreglar el camí de ronda i l’accés a la Cova, i es va col·locar una placa amb un mapa panoràmic de tot el que es veu des del Santuari.
Es va canviar el terra de l’església i es van col·locar nous bancs de fusta. Es van millorar el pis del guardià i el del mossèn.
Un canvi molt important han estat l’evolució des dels ciris de cera, que amb el fum que desprenien embrutaven les parets i sostre de l’església. El primer pas va ser la substitució dels ciris pels llantions. Més endavant es va construir una sala, excavada a la roca, al lateral de l’església amb una potent aspiració, i finalment es van substituir els llantions de cera per llantions electrònics.
Després de la Gala de 2010 es va començar una remodelació a fons de la cova, degut al cru hivern, les glaçades i el deteriorament del recobriment extern de la cova. S’inaugurà per part del Bisbe Novell, la diada de Sant Marc de 2011.
Centenari de la Coronació
Més de dos anys abans de la celebració de l’efemèride es començaren les reunions entre les diferents entitats berguedanes i particulars per preparar els actes del Centenari, creant-se una Comissió constituïda com a entitat que va coordinar totes les activitats.
El primer pas va ser l’elecció d’un logo, resultant elegit el que va presentar l’artista berguedà Salvador Vinyes.
Un any abans, el 5 de setembre de 2015 es celebrà la Jornada de presentació de Queralt 2016, amb mostra d’entitats al carrer Major, encesa del logotip del Centenari amb espelmes a la plaça de Sant Pere, i l’acte central a la plaça Viladomat amb la projecció del vídeo de presentació dels actes amb interpretació de l’Himne de la Coronació al final i el concert de Jazz de Llibert Fortuny i Xavier Guitó.
Cada mes s’editava un fulletó amb la informació dels actes.
Tots els dies 7 de cada mes entre el setembre 2015 i el de 2016, un grup de joves i no tant joves va pujar a peu al Santuari per fer-hi una pregaria.
Es va programar el cicle de xerrades del Centenari amb la participació de: el pare Josep M Soler Abat de Montserrat, el filòsof Francesc Torralba, la teòloga Mª Claustre Soler i el meteoròleg Tomàs Molina.
El mes de febrer el grup musical berguedà Giovinetto, molt conegut en aquell moment per al seva participació en un concurs musical de TV3 omplia el Teatre Municipal.
El mes de març una Trobada de Queralts, i l’abril centenars de berguedans van pujar a Queralt i amb el lema “Abracem Queralt” una gegantina cadena humana va encerclar el Castell Berguedà.
El diumenge dels Quatre Fuets pujada dels Gegants a Queralt coincidint amb el seu aniversari. I al juny un concert de Gospel.
Durant els mesos de juliol i agost els carrers ja van començar a guarnir-se per rebre la imatge de la Mare de Déu, emplenant els balcons d’orenetes.
El 25 d’agost es presenta el número especial de la revista l’Erol dedicat al Centenari i el dia següent s’inaugura al Museu Municipal l’exposició “Sub Tuum Praesidium”, part de la que el Museu Diocesà de Solsona i el propi Bisbat va organitzar al voltant de la imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona i amb la mirada posada en la celebració del Centenari de la Coronació de la Mare de Queralt.
El dia 27 comencen els actes centrals amb un tritlleig de campanes al migdia i a les 7 de la tarda Arribada de la imatge de la Mare de Déu rebuda a la plaça de la Creu i acompanyada en processó fins a la plaça de Sant Pere per totes les comparses de la Patum, el banderer i el tabaler dels Elois i la banda de música. A l’arribada a la plaça de Sant Pere, plena de berguedans, s’interpretaren els dos Virolais i l’Himne de la Coronació. Acabant amb una pregaria de benvinguda a la parròquia de Santa Eulalia.
El diumenge 28 al matí Missa de Capitans, que aplegà un gran nombre de persones que havien ostentat el càrrec de capitans de la Gala al llarg dels anys, A la tarda al passeig de la Industria Queralt al plat, on un grup de restauradors i pastissers van presentar els seus plats per tal que el públic els degustés. Acabant amb els Quatre Fuets del Centenari, amb els patumaires de la Fundació Llar Santa Maria de Queralt.
El dilluns 29 va ser el primer dia en que al Mare de Déu sortia de Berga per visitar Avià, on fou rebuda a l plaça del Padró i portada pels avianesos fins a l’església parroquial. I a la tarda visita a la Colònia Rosal i de retorn a Berga començava el recorregut que al llarg dels dies d’estada de la Mare de Déu va recórrer la majoria dels carrers de la ciutat.
El dimarts 30 va recórrer la comarca, començà el recorregut a Vilada on fou rebuda a la capella de la Mare de Déu de Fàtima, tot seguit travessant la comarca de llevant a ponent fins al municipi de Montclar on al va rebre la pràctica totalitat dels seus habitants. Ja a la tarda va fer una primera parada a Casserres camí de Gironella, on fou rebuda a la Residència i portada en processó fins a l’església parroquial on es celebrà una pregària. I la darrera aturada fou a Puig-reig a l’església de Sant Martí. Finalment, més de dotze hores després de sortir de la parròquia hi tornava.
El dimecres 31 al matí visità els centres de dia i a la tarda arribà a l’església de les Sagramentaries, lloc en que es va celebrar la primera missa de la Novena. Igualment es va inaugurar l’exposició de fotografies i cartells de la Coronació i els diferents aniversaris. Al vespre al Teatre Patronat es projectà la pel·lícula original enregistrada per al Coronació Canònica de la Verge de Queralt.
Dijous 1 de setembre al matí la Mare de Déu restà a l’església de les Sagramentaries per poder ser visitada pels fidels. A mitja tarda i després d’un recorregut per diferents carrers de Berga arribà a la plaça Doctor Saló mentre a la plaça hi tenia lloc la Patum Infantil. La imatge de la Mare de Déu entrà a la plaça portada pels membres de la Patum Infantil travessant-la fins a l’església de Sant Pere on es celebrà la Novena i els 25 anys de l’ordenació sacerdotal de Mn. Joan Casals.
Divendres 2 de setembre. Al matí la Mare de Déu va visitar l’Hospital de Sant Bernabé i a la tarda la Residencia Mare de Déu de Queralt (Germanetes) on es celebrà la Novena. A 274 de 8 del vespre s’inicià el Passacarrers de la Patum del Centenari. Tabaler, mases, guites i gegants vells van fer un recorregut similar al del dissabte de Corpus amb una aturada al Passeig de la Industria on es celebrà un sopar popular.
Dissabte 3 de setembre, dia del Centenari de la Coronació. Es va celebrar l’Ofici Solemne de commemoració del Centenari de la Coronació presidit per Mn. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona, acompanyat de Mn. Xavier Novell bisbe de Solsona i altres bisbes, preveres, i autoritats civils encapçalades pel Molt Honorable President de la Generalitat Carles Puigdemont. En acabar s’interpretà l’Himne de la Coronació. Tot seguit Patum de Lluiment a la plaça de Sant Pere. A la tarda al Teatre Municipal Concert de Sardanes presentació del CD Sardanes del Centenari en el que es van estrenar 10 sardanes de diferents compositors berguedans escrites expressament pel Centenari amb la cobla Berga Jove. A la nit Patum Completa a la plaça de Sant Pere.
Diumenge 4 de setembre la Mare de Déu visità la parròquia de la Valldan, on hi restà fins a la tarda en que es traslladà a l’església de Sant Joan on s’hi va oficiar la Novena. Paral·lelament es celebrà l’Aplec de la Sardana a al plaça Viladomat amb la interpretació de totes les sardanes estrenades el dia anterior.
Dilluns 5 de setembre. Al matí i primeres hores de la tarda la imatge va ser venerada a l’església de Sant Joan. A mitja tarda sortí en processó fins a l’església de Sant Francesc, on s’hi celebrà la Missa de la Novena.
Dimarts 6 de setembre. Fins a mitja tarda la Mare de Déu restà a Sant Francesc i desprès d’un recorregut per diferents barris de Berga arribà a la Residència Sant Bernabé on es celebrà la missa de la Novena.
Dimecres 7 de setembre. Al matí visità el Barri de Santa Eulàlia i els carrers que encara no havia recorregut. A la tarda va fer un recorregut a peu pel Casc Antic visitant al capella de Pinsania. A la plaça de Sant Pere jocs i berenar pels més petits. Al vespre Vetlla del Jovent a l’església parroquial.
Dijous 8 de setembre. Darrer dia de les festes del Centenari. A les 7 del matí la imatge de la Mare de Déu de Queralt sortia de la parròquia de Santa Eulalia i enfilava pels carrers del casc antic el retorn al Santuari portada a coll pels berguedans que en organitzats relleus portaren la imatge. En arribar a la plaça del Santuari la imatge va ser pujada a mans de diferents persones fins arribar a la porta del Santuari en que va ser rebuda pel bisbe de Solsona i el capellà custodi del Santuari, retornant la imatge al seu cambril. Tot seguit es celebrà la Missa de la Gala amb la interpretació de l’Himne de la Coronació. Per acabar els actes a la tarda al Teatre Municipal entrega dels premis del concurs literari i l’espectacle “Retrats d’un sentiment” amb la cobla Marinada i la colla Violetes del Bosc.
CREAT PER:
