• SANTUARI DE QUERALT

Santuari de Santa Maria de Queralt

El Santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. Per la seva peculiar ubicació se l’ha anomenat el “balcó de Catalunya”.

L’amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. L’indret on avui s’aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l’espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

El conjunt de Queralt l’integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un notable edifici annex que acollí al seu moment l’hostatgeria del Santuari on avui hi ha el restaurant i l’estació del funicular inclinat que hi accedeix des dels aparcaments. Hem de considerar igualment part del Santuari l’església de La Cova on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu.

La imatge de la Mare de Déu

Es tracta d’una petita talla de fusta d’uns cinquanta centímetres d’alçada. Representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt, i amb l’esquerra agafa el seu fill situatdret damunt el genoll. L’infant sosté un llibre amb la mà esquerra, mentre beneeix amb la dreta. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una faristela.

La imatge, documentada des del S. XIV és, en definitiva, un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats.

Tot i tractar-se d’una imatge molt rústega, el seu rostre és captivador per la seva mirada i el seu somriure.

LES NOSTRES FESTES

Vot de poble de Sant Marc – Berga.

Com cada 25 d’abril, diada de Sant Marc, Berga ha complert el seu vot de poble pujant al Santuari de Queralt, per recordar i agrair els fets succeïts amb la plaga de llagosta de l’any 1687.
A Berga, com en altres ocasions l’1 de juliol d’aquell any la imatge de la Mare de Déu de Queralt va ser baixada solemnement per tal que protegís a la ciutat i a la comarca de la plaga destructora.
Amb la intersecció de la Mare de Déu de Queralt, la plaga de llagosta no arribà a Berga, que agraïda va fer el vot de poble de pujar cada any el 25 d’abril, diada de Sant Marc, a peu a Queralt en processó per donar gracies dels favors rebuts de la Mare de Déu.
Aquest any també els berguedans s’han aplegat al peu de les Tres Creus, a l’aparcament del Santuari, per pujar en processó fins l’església, on s’ha celebrat la eucaristia presidida per Mn. Jaume Prat acompanyat de Mn. Josep M Vila. En la seva homilia Mn. Jaume ha recordat l’ajut en la lluita contra la plaga de la llagosta demanant també l’ajut davant l’actual sequera que afecta tot el país.
Acabada la missa s’han proclamat els xocolaters, col·locant-los-hi els davantals i tot seguit s’ha començat el repartiment de la xocolata i els talls de coca a tots els assistents a la festa.

Festivitat de Sant Pere de Madrona.

Com cada any el dissabte més proper a la diada de Sant Pere – enguany l’1 de juliol – es va celebrar la festa de Sant Pere de Madrona, una ermita romànica situada a la Serra de Queralt sobre la ciutat de Berga. Les primeres resenyes del temple datem de mitjan segle IX, si bé l’església actual data del segle XIII.
Al planell situat als peus de la capella se celebrà una missa presidida per Mn. Jaume Prat i que va aplegar més d’un centenar de fidels.
Al final es van cantar els tradicionals goigs de Sant Pere i les priores repartiren els ramets de romaní i espígol, i la clau a tots els assistents.

A la botiga del Santuari trobareu els records de Queralt i un personal que us atendrà amb simpatia i us ajudarà a trobar el que us sigui necessari. Es gestiona des de la parròquia de Berga, també hi podeu consultar els horaris de les misses i l’horari d’obertura de l’església. Horari d’obertura de l’església de 8:00 a 20:00 La missa es celebra l’últim diumenge de cada mes a les 11″

COM PUJAR A QUERALT

Per on hi pugem ?

Amb cotxe: La carretera que puja a Queralt arrenca de la que va de Berga a Sant Llorenç. Es troba correctament senyalitzada. Des de l’Eix del Llobregat (C-16/E-9) cal accedir a Berga per l’entrada nord i seguir en direcció Sant Llorenç de Morunys (BV4241). A tres o quatre quilòmetres, a mà dreta, hi ha el trencant per pujar a Queralt. És la mateixa carretera que va als Rasos de Peguera (BV4242). Ja a Queralt s’hi troba un aparcament gratuït  senyalitzat amb una capacitat per a un centenar de vehicles.

A peu: Pujar a Queralt a peu des de Berga és una autèntica delícia. L’excursió pot durar entre tres quarts i una hora. Sortint de Berga des de la mateixa plaça de Sant Pere, pujant pel Trencacames, i després d’enfilar el camí vell de Queralt, a l’alçada de l’Hostal Sant Marc, podreu optar per pujar pel dret -pel davant de la serralada- o, seguint la carretera, per l’obaga i les fonts. Al llarg del recorregut anireu trobant un seguit de capelles que us permetran un recés en el vostre camí. Són les capelles de Sant Jacint, Sant Jaume i els Dolors. Per la banda de l’obaga trobareu la de la Sagrada Família. En arribar a dalt trobareu les Tres Creus, aixecades en record de les tres avemaries que el pelegrí resava quan arribava a Queralt.

En arribar a Queralt: Podem fer us del funicular inclinat -que funciona sempre a excepció festa dels dilluns- per acabar d’arribar al Santuari, o fer-ho a peu per les escales que voregen la serralada gaudint de l’impressionant paisatge.

Ja en el Santuari: S’han construït rampes que permeten l’accés a l’església sense problemes als minusvàlids des del mateix funicular i fins al conegut com a ‘Pati dels Castanyers’.

Com arribar-hi amb cotxe:
La carretera que puja a Queralt arrenca de la que va de Berga a Sant Llorenç. Es troba correctament senyalitzada. Des de l’Eix del Llobregat (C-16/E-9) cal accedir a Berga per l’entrada Nord i seguir en direcció Sant Llorenç de Morunys (BV4241).
A tres quilòmetres, a mà dreta, hi ha el trencant per pujar a Queralt. És la mateixa carretera que va als Rasos de Peguera (BV4242). Amb un recorregut de quatre quilòmetres arribareu al Santuari.
Des de l’interior de la ciutat de Berga hi podeu accedir des de l’entrada Sud per la carretera de Sant Fruitós, el carrer Cervantes, passeig de les Estaselles i Santa Joaquima de Vedruna travessant el barri dels Pedregals, fins a l’encreuament de les carreteres BV4241 i BV4242.
Ja a Queralt s’hi troba un aparcament senyalitzat amb una capacitat per a un centenar de vehicles.

Com arribar-hi a peu. Els Camins de Queralt.:
Pujar a Queralt a peu és un passeig que quasi tots els berguedans han fet un dia o altre. Sortint de qualsevol part de Berga els camins van confluint a la zona del Castell o al final dels Pedregals, des d’on començarem el camí amb el Santuari com a destinació. També podem accedir-hi des d’Espinalbet o d’Avià.
La millor forma de conèixer els camins, es fer-los, caminar per ells i arribar a Queralt des de diferents punts.
Us en mostrem els més coneguts.

1: Camí del solell.
La definició que en fa Ramon Martí és:
“És el camí més conegut, el que fa servir més gent, i segurament també dels més antics, doncs les capelles que s’hi troben són datades del segle XVII. Es coneix també com a “camí de les Capelletes” o simplement pel “dret”. “
Surt de la casa de Fumanya, fins aquest punt s’hi pot arribar des de Berga seguint el camí paral·lel a la Riera de Metge, per Cal Nen i Sant Marc, per la urbanització del Balcó del Berguedà o pujant des dels Pedregals pel caminet que creua la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

Camí dels Avianesos o de Garreta.
És el camí que surt prop de la casa de Garreta, al peu de la carretera de Sant Llorenç de Morunys, i puja primer per entre l’alzinar, i a mesura que guanya alçada, entre la pineda, amb forts pendents, fins a sortir al Collet de Sant Joan, des d’on s’arriba al Santuari pel camí que dona la volta al Castell Berguedà, passant per la font del Bou.

Festivitat de Sant Pere de Madrona.

Com cada any el dissabte més proper a la diada de Sant Pere – enguany l’1 de juliol – es va celebrar la festa de Sant Pere de Madrona, una ermita romànica situada a la Serra de Queralt sobre la ciutat de Berga. Les primeres resenyes del temple datem de mitjan segle IX, si bé l’església actual data del segle XIII.
Al planell situat als peus de la capella se celebrà una missa presidida per Mn. Jaume Prat i que va aplegar més d’un centenar de fidels.
Al final es van cantar els tradicionals goigs de Sant Pere i les priores repartiren els ramets de romaní i espígol, i la clau a tots els assistents.

4: Camí de l’Aigua,
“És un camí funcional que es va construir per portar l’aigua a Queralt i que segueix el recorregut de la conducció de l’aigua, i en alguns trams podem veure el tub per sobre de la terra.”

5: Camí dels Bons Homes o ca mí vell d’Espinalbet.

Ja a la zona obaga de la muntanya, aquest camí ara batejat com a Camí dels Bons Homes GR-107, senyalitzat com a sender de Gran Recorregut, i que enllaça el Santuari de Queralt amb el castell de Montsegur a l’Ariège a través de Gósol, Bagà, Bellver de Cerdanya i endinsant-se en territori francès per Porta, Mérens-les-Vals i arriba a la ciutat occitana de Montsegur.
Aquest camí, marcat recentment, no és res més que la reutilització del camí que utilitzava la gent d’Espinalbet per arribar a Queralt, sense haver de baixar fins a la font Negre i tornar a pujar.
Segons explica Ramon Martí:
“Aquest camí, fa més de 100 anys no tenia aquest perfil actual, i en un moment determinat la gent d’Espinalbet va decidir fer un camí més planer, que no tinguessin que pujar, baixar i tornar a pujar, anar sempre amb el mateix perfil. És un camí que està treballat, amb parets de pedra seca, fins un moment en que s’acaba , el camí baixa fins a la rassa i torna a pujar, el camí sembla que havia de continuar pla, queden uns 50 o 60 metres a l’indret anomenat els Bessons, que no continua.”

6: Camí de l’Obaga.
És un altre camí que és molt concorregut. El podem començar a la pròpia ciutat de Berga, des de la plaça de Sant Pere o des de Sant Francesc pujarem fins a sota del castell de Sant Ferran, a cal Diumenge.

Festivitat de Sant Pere de Madrona.

Com cada any el dissabte més proper a la diada de Sant Pere – enguany l’1 de juliol – es va celebrar la festa de Sant Pere de Madrona, una ermita romànica situada a la Serra de Queralt sobre la ciutat de Berga. Les primeres resenyes del temple datem de mitjan segle IX, si bé l’església actual data del segle XIII.
Al planell situat als peus de la capella se celebrà una missa presidida per Mn. Jaume Prat i que va aplegar més d’un centenar de fidels.
Al final es van cantar els tradicionals goigs de Sant Pere i les priores repartiren els ramets de romaní i espígol, i la clau a tots els assistents.

Festivitat de Sant Pere de Madrona.

Com cada any el dissabte més proper a la diada de Sant Pere – enguany l’1 de juliol – es va celebrar la festa de Sant Pere de Madrona, una ermita romànica situada a la Serra de Queralt sobre la ciutat de Berga. Les primeres resenyes del temple datem de mitjan segle IX, si bé l’església actual data del segle XIII.
Al planell situat als peus de la capella se celebrà una missa presidida per Mn. Jaume Prat i que va aplegar més d’un centenar de fidels.
Al final es van cantar els tradicionals goigs de Sant Pere i les priores repartiren els ramets de romaní i espígol, i la clau a tots els assistents.

7: Camí de la Portelleta o de Sant Pere de Madrona a Queralt.
Aquest camí surt del collet i el planell que hi ha sota l’església de Sant Pere de Madrona, i arriba a l’extrem de l’aparcament de baix del Santuari, seguint paral·lel a la carena pel costat obaga de la muntanya.
Aquest camí després de l’incendi de l’any 1978 va quedar molt en desús i amb el temps s’anà embrossant i tapant fins l’any 1991 en que es va començar a desbrossar, i actualment és molt concorregut.

Festivitat de Sant Pere de Madrona.

Com cada any el dissabte més proper a la diada de Sant Pere – enguany l’1 de juliol – es va celebrar la festa de Sant Pere de Madrona, una ermita romànica situada a la Serra de Queralt sobre la ciutat de Berga. Les primeres resenyes del temple datem de mitjan segle IX, si bé l’església actual data del segle XIII.
Al planell situat als peus de la capella se celebrà una missa presidida per Mn. Jaume Prat i que va aplegar més d’un centenar de fidels.
Al final es van cantar els tradicionals goigs de Sant Pere i les priores repartiren els ramets de romaní i espígol, i la clau a tots els assistents.

Un passeig recomanat

Baixant de La Cova i seguint el camí que voreja la muntanya (molt agradable de fer) trobarem la Font del Bou que es va esgarriar i que fou trobat pel pastor als peus de la imatge. A la font hi ha la representació d’un bou de la boca del qual en surt el broll d’aigua.

Seguint el camí assenyalat, arribarem a la capella de Sant Joan i, més endavant, donant el tomb a la muntanya, el balcó de Garreta, des d’on podem esplaiar-nos contemplant la ciutat de Berga. En aquest indret hi ha la cova de Sant Ignasi.

Dintre de les excursions de gran recorregut, cal esmentar la travessa Núria-Queralt i el Camí dels Bons Homes, la ruta dels càtars en el seu exili (GR 107).