La Imatge de la Mare de Déu de Queralt
La imatge de la Mare de Déu de Queralt és una talla de fusta, no se sap del cert el tipus de fusta, policromada de 53 centímetres d’alt.
La descripció de la imatge és la que en fa Mn. Josep M. Ballarín en el seu llibre “Queralt, Rasos de Peguera”:
“La marededeu de Queralt és una talla de fusta de mig metre d’alçada. No he pogut saber de quina fusta. Potser blada, potser oma.
La marededeu seu en un tamboret i duia corona de fusta fent cos amb la imatge. Fa cara de dona de casa, té els ulls ametllats i el somriure benvolent. Du vel curt, la túnica de coll rodó s’amaga sota el gran mantell que li cobreix espatlles, esquena i falda a bell caient de plecs. El peu esquerre trepitja una feristela; no sols ha vençut la bèstia, l’ha amanyagada.
Ert i dret damunt del genoll esquerre de la marededeu, el Nen Jesús té un llibre a una mà i beneeix amb l’altra. L’aguanta la mà esquerra de la marededeu, l’altra mà d’Ella s’avança endavant, fina i afinada de dits.
Tota l’expressió de la imatge és en aquesta mà que vol acollir qui vingui, i crida qui no vingui.
L’oreneta (afegida a la imatge per la Coronació) posada està a punt de volar cap a la plana inquieta.
La nostra marededeu no té res de romànica; no és una senyora enjoiada vestida de plecs solemnes, estilitzats de corbes, fent canaló genolls avall.
Santa Maria de Queralt és gràcia gòtica. El vel curt fa rínxols entorn de la cara; els plecs de roba tenen el caient gràcil i mogut de les marededeus gòtiques assegudes que hom pot trobar arreu de la vella Europa.
Amb el barroc la van vestir. El 1916 li tragueren els vestits i la volgueren restaurar”.
Els diferents autors no es posen d’acord en la data de la seva construcció. La versió més fiable és la que data la imatge (de transició del romànic al gòtic) és del segle XII a inicis del XIII.
Jacint Vilardaga , en les “Efemérides Bergadanas” la datava del segle XII.
Mn Ventura Ribera afirma que:
“.. la imatge de la Mare de Déu de Queralt era de la mateixa època que la de Corbera i la Quar, santuaris que estan sempre a la vista l’un de l’altre..”.
Creu que les imatges de Queralt i la Quar no són anteriors al segle XI ni més tardanes del segle XIII. Mossèn Joan Santamaria en el llibre “La Mare de Déu de Queralt” afirma “ La imatge de Queralt no sembla pas caure de ple dins la classificació de les romàniques….. és per això que la creiem d’un període de transició entre els dos estils, romànic i gòtic; i per tal motiu, judiquem la imatge de Queralt del segle XII.”
Per tant la versió més fiable és la que data la imatge a finals del segle XII. Les característiques són d’aquesta època. La testa de l’infant fou canviada l’any 1850 per haver caigut, pollada l’original., aprofitant aquest fet , es va fer una repassada la imatge i una petita restauració per evitar els seu deteriorament progressiu.
Amb els gustos barrocs, la imatge de fusta primitiva va ser vestida amb rics vestits. Eren de forma cònica amb molta pedreria que amagava la imatge i no permetia fer-la propera al poble. Molts d’aquets vestits han desaparegut, però se’n conserva una mostra a la sagristia del SantuariL’any 1916, la Junta organitzadora de la Coronació va decidir treure els vestits barrocs que havia portat la Mare de Déu durant dos segles.
La persona que més va influir en aquest decisió, que com totes les que afecten a Queralt, la seva imatge i el seu entorn, va tenir forta polèmica a la ciutat de Berga, va ser Mn. Bonaventura Ribera que era el secretari de la Junta organitzadora dels actes de la Coronació.
En la restauració del 1916 li fou col·locada la oreneta, a la ma dreta, en actitud d’emprendre el vol. Aquesta oreneta era de guix, fins que Mn. Ramon Barniol la substituí per una de fusta l’any 1993.
Tot el grup va ser encaixat en una cadireta de bronze que li dona certa majestat, però li lleva bon xic de la gràcia de la seva silueta. Aquesta cadireta li fou afegida, segurament per suplir la manca dels vestits que portava sobreposats i que li van ser retirats amb motiu de la Coronació.
La imatge actual correspon bàsicament a la restauració feta l’any 1916 per la Coronació. El restaurador va ser Renart sota la direcció de l’arquitecte Martorell. Posteriorment es pot documentar un canvi sofert en la seva cara després de la Guerra Civil, quan la superiora de l’Asil de les Germanetes en un intent per netejar la cara, modificà el color del rostre.
Posteriorment s’han fet restauracions per mantenir la qualitat de la imatge, aprofitant les noves tècniques i tecnologies en el camp de la restauració de peces artístiques.
CREAT PER:
