Com arribar-hi?
Com arribar-hi amb cotxe
La carretera que puja a Queralt arrenca de la que va de Berga a Sant Llorenç. Es troba correctament senyalitzada. Des de l’Eix del Llobregat (C-16/E-9) cal accedir a Berga per l’entrada Nord i seguir en direcció Sant Llorenç de Morunys (BV4241).
A tres quilòmetres, a mà dreta, hi ha el trencant per pujar a Queralt. És la mateixa carretera que va als Rasos de Peguera (BV4242). Amb un recorregut de quatre quilòmetres arribareu al Santuari.
Des de l’interior de la ciutat de Berga hi podeu accedir des de l’entrada Sud per la carretera de Sant Fruitós, el carrer Cervantes, passeig de les Estaselles i Santa Joaquima de Vedruna travessant el barri dels Pedregals, fins a l’encreuament de les carreteres BV4241 i BV4242.
Ja a Queralt s’hi troba un aparcament senyalitzat amb una capacitat per a un centenar de vehicles.
Com arribar-hi a peu. Els camins de Queralt
Pujar a Queralt a peu és un passeig que quasi tots els berguedans han fet un dia o altre. Sortint de qualsevol part de Berga els camins van confluint a la zona del Castell o al final dels Pedregals, des d’on començarem el camí amb el Santuari com a destinació. També podem accedir-hi des d’Espinalbet o d’Avià.
La millor forma de conèixer els camins, es fer-los, caminar per ells i arribar a Queralt des de diferents punts.
Us en mostrem els més coneguts.
1- Camí del solell
La definició que en fa Ramon Martí és:
“És el camí més conegut, el que fa servir més gent, i segurament també dels més antics, doncs les capelles que s’hi troben són datades del segle XVII. Es coneix també com a “camí de les Capelletes” o simplement pel “dret”.
Surt de la casa de Fumanya, fins aquest punt s’hi pot arribar des de Berga seguint el camí paral·lel a la Riera de Metge, per Cal Nen i Sant Marc, per la urbanització del Balcó del Berguedà o pujant des dels Pedregals pel caminet que creua la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
És un camí que amb poc més d’un quilòmetre supera el desnivell de 260 metres, amb pendents i molts esgraons de pedra.
Hi trobem les capelles de Sant Jacint, Sant Jaume i la Mare de Deu dels Dolors, que amb la seva construcció, segur que van fer més important aquest camí.
Al seu inici transcorre vorejat de garrics i vegetació baixa, no hi trobem arbres després de l’incendi del 1978, el camí es ample amb trossos rectes, a mesura que guanyem alçada es fa més estret . Poc abans d’arribar a la capella de Sant Jaume comença a enfilar-se fent ziga-zagues amb forta pendent i esglaons irregulars. L’últim tram, ja en mig d’alzines, torna a ser més ample i planer fins arribar al aparcament del Santuari.
Poc després del seu inici es bifurca amb un camí que arriba a l’ermita de Sant Pere de Madrona. Es creu que podia haver format part del camí ral de l’Edat Mitjana, que no passava per l’estret del Guiu sinó pel collet de Sant Pere de Madrona, sembla ser per dos motius, per controlar el pas de persones i mercaderies i fer pagar el dret de pas, i per evitar tenir que construir diversos ponts per superar la riera de Metge al pas per l’estret del Guiu.
Hi trobarem senyals de sender de PR – C 173. En tota la part del solell de la muntanya no hi ha cap altre camí que arribi fins al Santuari.
2- Camí dels Avianesos o de Garreta
És el camí que surt prop de la casa de Garreta, al peu de la carretera de Sant Llorenç de Morunys, i puja primer per entre l’alzinar, i a mesura que guanya alçada, entre la pineda, amb forts pendents, fins a sortir al Collet de Sant Joan, des d’on s’arriba al Santuari pel camí que dona la volta al Castell Berguedà, passant per la font del Bou.
“El nom de camí dels Avianesos ve donat pel fet que antigament l’utilitzaven els habitants d’Avià que escurçaven el camí sense haver de venir fins a Berga per pujar a Queralt”.
El camí es troba senyalitzat amb marques blanques i verdes.
3- Camí dels Cingles de Queralt
El camí dels Cingles de Queralt o també anomenat dels Cingles de Garreta, actualment es troba senyalitzat com a
sender PR C-173, amb marques blanques i grogues.
Aquest camí l’iniciem a la font Freda, coneguda font que es troba passat el càmping del mateix nom al nucli d’Espinalbet, municipi de Castellar del Riu, al costat de la carretera vella de Berga als Rasos de Peguera.
La pista, en bastant mal estat s’enfila per la costa, en mig de pins i boixos, amb forta pendent, fins al coll del Portet.
El Portet és un coll des d’on podem veure al Sud els plans de Coforb i més enllà tot el Baix Berguedà i la Catalunya Central, i amb temps clar Montserrat i la Mola.
De la collada en surt un camí cap a Llevant que s’endinsa en el bosc i comença a pujar fins al Coll de la Mel. Des d’aquest punt el camí baixa, per tornar a enfilar-se fins arribar al punt més alt del Serrat Gran.
Des de la cresta de la carena podem veure al Nord l’església de Sant Miquel d’Espinalbet i el Santuari de Corbera, al Sud dalt a baix del cingle, els camps de Coforb, la primera “Maria” i les naus del Polígon de la Valldan; més a llevant la ciutat de Berga i al fons el pantà de la Baells.
El camí comença a baixar amb fortes pendents seguint ara ja per la cara Sud de la serra i comencem a veure al fons la silueta del Santuari de Queralt. Segueix i en moments el camí passa al peu del cingle en camí quasi en forma de balma.
Seguim baixant fins arribar al collet de Sant Joan, punt en que el camí es troba amb el Camí dels Avianesos i amb el Cami de l’Aigua.
Fins al Santuari seguirem el camí de la volta al Castell Berguedà per la font del Bou.
4- Camí de l’Aigua
“És un camí funcional que es va construir per portar l’aigua a Queralt i que segueix el recorregut de la conducció de l’aigua, i en alguns trams podem veure el tub per sobre de la terra.”
El camí és una variant del camí dels cingles, del que es separa a l’alçada del Collet de la Mel , i segueix per la cara obaga del Serrat Gran i la carena, en mig del bosc, passant pel Perdigall, punt de captació de l’aigua que arriba a Queralt.
El camí es estret i emboscat i en el seu tram final amb una pendent descendent molt forta, en el tram que passa pel costat d’un dipòsit auxiliar per l’abastiment de l’aigua al santuari.
En alguns trams hi ha cordes clavades a la paret de la muntanya que ajuden a baixar o pujar els esglaons entre la roca.
Un cop superat aquest punt arriba planer fins al collet de Sant Joan.
5- Camí dels Bons Homes o camí vell d’Espinalbet
Ja a la zona obaga de la muntanya, aquest camí ara batejat com a Camí dels Bons Homes GR-107, senyalitzat com a sender de Gran Recorregut, i que enllaça el Santuari de Queralt amb el castell de Montsegur a l’Ariège a través de Gósol, Bagà, Bellver de Cerdanya i endinsant-se en territori francès per Porta, Mérens-les-Vals i arriba a la ciutat occitana de Montsegur.
Aquest camí, marcat recentment, no és res més que la reutilització del camí que utilitzava la gent d’Espinalbet per arribar a Queralt, sense haver de baixar fins a la font Negre i tornar a pujar.
Segons explica Ramon Martí:
“Aquest camí, fa més de 100 anys no tenia aquest perfil actual, i en un moment determinat la gent d’Espinalbet va decidir fer un camí més planer, que no tinguessin que pujar, baixar i tornar a pujar, anar sempre amb el mateix perfil. És un camí que està treballat, amb parets de pedra seca, fins un moment en que s’acaba , el camí baixa fins a la rassa i torna a pujar, el camí sembla que havia de continuar pla, queden uns 50 o 60 metres a l’indret anomenat els Bessons, que no continua.”
El camí surt de l’església de Sant Miquel d’Espinalbet i baixa, travessant la carretera asfaltada de Berga al Rasos de Peguera, i posteriorment l’antiga pista, anant a travessar la rassa del Torrent de l’Alou, i tornant a guanyar alçada ràpidament fins a l’indret anomenat els Bessons , a partir d’aquí el camí està més arreglat i marxa planer veient el nucli d’Espinalbet a l’altre costat de la rasa.
Seguint per la cara Nord del Serrat Gran, fins arribar a un punt en que girem i comencem a veure la silueta del Santuari.
Baixant per dintre el bosc de pins arribarem al camí de la Volta de Queralt i per la font del Bou al Santuari.
6- Camí de l’Obaga
És un altre camí que és molt concorregut. El podem començar a la pròpia ciutat de Berga, des de la plaça de Sant Pere o des de Sant Francesc pujarem fins a sota del castell de Sant Ferran, a cal Diumenge.
Des d’aquest punt surt la pista, ara asfaltada, que puja paral·lela a la Riera de Metge, passant pel costat de l’antiga fàbrica del Lluís Nè, de la que només queda l’arcada sobre la carretera. Passant pels Hostals de Cal Nen i Sant Marc arribem a la carretera asfaltada que seguim fins a l’Estret del Guiu.
Prenem un camí estret que passa per sobre la font del Guiu, la font dels Segadors, la zona amb taules i jocs per la mainada i pel peu del Roc del Gegant arribem al revolt de la carretera al costat de la capella de la Sagrada Família.
El camí entra dins el bosc de pins de l’obaga paral·lel a la carretera asfaltada i va creuant la carretera de Queralt i la de la font de l’Alou.
Els primers trams són més planers, amb un camí fresat per les nombroses persones que l’utilitzen cada dia, però a mesura que ens enlairem es va fent més dret, i amb la vegetació més frondosa a banda i banda del camí. Anem fent alguns revolts que ens permeten guanyar alçada, doncs ens trobem ja a l’alçada del Santuari que veiem enlairat sobre la carena de la Serra.
Passem pel costat de la capella de Sant Antoni i partir d’aquí el darrer tram és més dret amb esglaons i fent ziga-zaga ara entre imponents faigs fins sortir a la carretera just davant de l’estació de l’antic funicular i de l’aparcament del Santuari.
7- Camí de la Portelleta o de Sant Pere de Madrona a Queralt
Aquest camí surt del collet i el planell que hi ha sota l’església de Sant Pere de Madrona, i arriba a l’extrem de l’aparcament de baix del Santuari, seguint paral·lel a la carena pel costat obaga de la muntanya.
Aquest camí després de l’incendi de l’any 1978 va quedar molt en desús i amb el temps s’anà embrossant i tapant fins l’any 1991 en que es va començar a desbrossar, i actualment és molt concorregut.
El camí que comença amb una forta pujada fins arribar a un collet que s’anomena la Portelleta, perquè hi ha una roca que fa com una petita portella, que dona pas a una petita baixada per enfilar la darrera pujada, més llarga, pendent i amb esglaons que ens portarà a sota la plaça de baix de l’aparcament de Queralt, vorejant el mur i amb una darrera pujada sortirem a l’inic de la plaça de l’aparcament de dalt.
8- Camí de Ronda de Queralt o Passeig de Queralt
Tot i que no és un camí que porta a Queralt, doncs surt i arriba a la plaça de davant del Santuari, si que li incloc perquè és un camí que a més de formar part del final dels camins dels Avianesos, dels Cingles, de l’Aigua i dels Bons Homes, és un camí que molta gent fa i que et permet veure en un quart d’hora i poc més d’un quilòmetre de recorregut tots els vessants de la muntanya de Queralt.
La construcció d’aquest camí es va dur a terme entre els anys 1900 i 1904
Sortint de davant de l’estació de l’antic funicular de Franco agafem les escales que pugen per sobre el pati dels Castanyers. A la dreta deixem el camí que ens portaria fins a la Cova de la Troballa i seguim planejant fins al balcó de Garreta, on s’hi troba la capella de Sant Ignasi i des d’on es contempla una excepcional vista de tota la Catalunya Central i també del propi Santuari.
Passem sobre la pista d’enlairament de parapents i el camí avança entre garrics i alzines deixant sobre nostre el cim del Castell Berguedà. Arribem a un tram d’escales amb 82 esglaons al final dels que trobem un mirador sobre el cingle, i davant del Serrat Gran, en aquest punt fem el tomb , deixant el solell i entrant a l’obaga.
El camí comença a baixar, passant per una zona en que la forta ventada del gener del 2001 va arrencar i trencar molts pins. Per una zona amb vegetació més espessa arribarem al collet de Sant Joan, punt en que conflueixen tres dels camins que hem vist anteriorment.
Després de baixar unes escales i seguir un tram més pla arribarem a l’antiga font del Bou o font de Garreta, situada en una canal de la roca.
Superant uns nous trams d’escales arribarem de nou al Santuari just al mateix lloc d’on havíem sortit, al costat de l’estació de l’antic funicular.