Ha mort Josep Vila, guardià del Santuari durant 20 anys.

A l’edat de 104 anys ha mort en Josep Vila, qui juntament amb la seva esposa Conxita Santamaria, van ser durant 20 anys entre 1974 i 1994 els guardians del Santuari de Queralt.  

Nascut a Capolat, de jove estudià a l’escola La Salle de Berga. Treballà a les mines de carbó fins a la seva jubilació, quan es va fer càrrec del Santuari.

Transcrivim tot seguit la conversa mantinguda amb en Josep Vila en motiu del treball de recerca “Queralt 360º”, i en la que narra els fets angoixants de l’incendi del 27 de novembre de 1978 i també el que representà fer de guardians 20 anys al Santuari.

Amb aquestes paraules seves volem recordar i agrair la feina feta al Santuari de Queralt, al mateix temps que fem memòria d’aquells fets i de la vida quotidiana dels guardians del Santuari.

• Què recordeu del 27 de novembre de 1978?

Tot el dia que feia un vent molt fort, crec recordar que deien 110 km/h, o potser més,  era tant fort que jo tenia una cotxe, un Dyane a la plaça i el va tombar, va arrencar la porta del darrera i no l’he vist mai més. A l’obaga el vent havia tombat molts arbres, i la carretera només es pujava donant la volta per la font de l’Alou. Jo tenia una motoserra i vaig tallar alguns arbres que obstaculitzaven la carretera.

Véiem el foc que venia del costat de Vilaformiu, llavors Mossèn Ballarín i una família que era amb ell, juntament amb la Conxita, la meva dona, van decidir baixar cap a Berga amb la Mare de Deu, i jo em vaig quedar a la plaça de l’aparcament.

Just un moment després que haguessin marxat, va pujar una gran manxada de vent amb foc, venia del Mercadal, va travessar la carretera per l’estret del Guiu i va pujar amb un moment;  ja va ser al balcó del pis en que ens estàvem, jo hi tenia uns sacs de llenya, perquè fèiem foc a terra, i va estar encesa la llenya, els balcons i la teulada, amb un moment , com un llampec, Si el Mossèn, els seus amics i nosaltres haguéssim baixat 10 minuts més tard hauríem quedat cremats a l’escala.

El foc va seguir avançant cap al costat de la cova, pel solell, però llavors el vent va canviar de direcció, va venir un vent fort del costat de Garreta i de Llinars, i va parar el foc. Si no hagués estat així el foc podria haver continuat fins a passar la Mina cap a Llinars.

El vent tant aviat venia d’un costat com de l’altre, em van explicar que la gent que havia anat al Polígon de la Valldan  van haver de marxar perquè el vent els tirava trossos de branques enceses.

• I la Mare de Déu, com va viure aquells moments?

La Mare de Déu se la va emportar el capellà quan va marxar, la va embolicar i se la va emportar a Berga, a la rectoria, on hi va ser uns quants dies , fins que el llavors rector de Berga, mossèn Mateu la va tornar a pujar al Santuari.

• I vostè estava sol a dalt al Santuari a l’hora del foc?

Va pujar la Guàrdia Civil i em va trobar a mi a la plaça tot sol, i em va dir que no em podia quedar allà, jo els vaig dir que tenia les claus per si venien els bombers, però em van dir que tenia que marxar. Vaig marxar amb ells  i quan érem a un dels primers revolts després de l’estació del funicular vell  ja pujaven els bombers i me’n vaig tornar amb ells cap a Queralt. Era un cotxe de bombers de Vic, i després en van venir 3 ó 4. Hi havia un home gran que si no hagués estat per ell, que tenia molta idea, estava tranquil i tots el creien, s’hauria cremat tot.

Vam pujar sobre el nostre pis, les bigues del sostre, que eren de fusta cremaven, i les vam apagar amb una mànega i el dipòsit d’aigua que hi havia.

Sortia molt fum de l’hotel, hi vam anar, ell amb una palanca va obrir la porta, abans que ho fes jo que portava les claus, hi havia uns matalassos de borra que cremaven i feien molt fum, el bomber va dir que no el feia pas patir, estava molt tranquil i jo estava molt esverat.

El bomber va fer estendre una mànega fins a la plaça de l’aparcament i connectar-la a les motobombes dels cotxes de bombers, però passava que feia tant fred que quan s’acabava l’aigua d’una cisterna i  paraven de pujar aigua la mànega quedava glaçada al moment, i tenien que estendre una nova mànega.

Això ja era nit fosca, i a mi em va venir a fer molta companyia el Josep Casellas i un altre noi, es van quedar fins al matí que tenia que anar a treballar a la fàbrica a Cal Rosal. I en hi va haver sort perquè quan va marxar va avisar als bombers que eren al encreuament de la carretera, que el vent havia tornat a revifar el foc.

Va ser una nit molt llarga. L’endemà al matí es va cremar el parterre que hi havia al costat de l’estació del funicular vell i els bombers no el podien apagar perquè se’ls glaçava l’aigua, i llavors hi havia l’aparellador de l’ajuntament el Jordi Colell que ho va solucionar afegint-hi anticongelant i van poder apagar-ho.

• En recordeu alguna cosa més?

Hi ha una cosa que no sé si es pot explicar, però us ho dic. El Cèsar, que era el jefe d’ ICONA  (Instituto Conservación de la Naturaleza, l’equivalent al Medi Natural actual) va fer anar els treballadors de la forestal a veure si podien trobar algun indici del foc, van vigilar on s’havia iniciat el foc, i com que el vent venia del costat de Cercs, de llevant, i hi van trobar, que això és molt gros!, hi van trobar unes metxes que es feien servir quan no hi havia encenedors de benzina, unes metxes pels fumadors que anaven amb una pedra i s’encenien, doncs van trobar un pilot d’aquestes metxes que les havien ficat dintre una caixa de mistos i tot de fenàs a sobre, i en hi van posar moltes, tantes, que com que el vent bufava tant fort d’un costat, va encendre l’herba i va quedar una part sense cremar, i per això ho van saber. Va ser fet amb molta mala intenció. Que Déu faci que no ho haguem de tornar a veure mai!

I també les paraules amb que, juntament amb al seva esposa la Conxita, ens expliquen la seva vida com a guardians.

• Quants anys van estar com a guardians del Santuari de Queralt?

Vam estar 20 anys com a guardians del Santuari de Queralt, entre els anys 1974 i el 1994, concretament el dia 20 de novembre de 1994 vam deixar aquesta feina.

.Quins són els millors records que en teniu?

De records bons n’ hi ha molts, sobretot veure gent agraïda que venia a donar gràcies per algun favor rebut. Per exemple puc recordar una vegada al matí, encara quasi era fosc, i vaig baixar a obrir l’església i em vaig trobar amb un home que pujava amb un ciri quasi tant alt com ell, havia pujat des de Berga a peu i descalç, i malgrat el patiment estava feliç de poder portar el ciri a la Mare de Deu, després que es curés un familiar seu. Hi havia moltes persones que portaven ciris i altres exvots per complir amb promeses fetes a la Mare de Déu.

 També hi venien entitats per celebrar festes, triomfs esportius,… Uns dies sempre especials eren les festes, la Gala, Sant Marc,… Queralt pels berguedans, siguin creients o no creients, té una força especial, que ens uneix, com es  veu en les celebracions, com la  del 75è aniversari de la Coronació, tota la gent que va col·laborar-hi, o el dia que van pujar els Gegants a Queralt,…

• Però també n’ hi deu haver de dolents?

I tant, el pitjor el dia del foc, que mai més ningú hagi de veure una cosa semblant! Ens veiem impotents davant la seva força agreujada per l’empenta del vent.

També veus molta gent que pateix, i puja a Queralt a demanar ajuda  a la Mare de Déu.

• Quines feines fan els guardians?

En primer lloc cuidar de l’església i el santuari, netejar-lo, canviar els ciris, les flors. Cuidar els voltants del santuari, les places, les escales,… Una altre feina important és la botiga dels records, atendre les persones que arriben al santuari, i ajudar al mossèn. També cada setmana recollíem els diners que es feien a la botiga dels records, nosaltres en dèiem el “medallometro”,  les caixetes de l’església, les safates de missa, l’escolanet,… i ho portàvem al responsable de la Junta, que són els que vetllaven per la conservació del Santuari i els seus voltants.

I ajudar al mossèn a l’hora de la missa, i en tot allò que ens demanés.

Els guardians van portar durant 20 anys la comptabilitat dels ingressos que es feien a Queralt  setmanalment.

Aquets ingressos  eren entregats al Sr. Santandreu, de la Junta de Queralt, separant els conceptes en 4 grans grups:

• “Medallometro” ( ingressos per vendes a la botiga records).
• Casaments ( ingressos per casaments celebrats al Santuari).
• Ciris (venda de ciris i llums de cera).
• Almoines :
  • Safates de les misses.
  • Caixeta de l’escolanet.
  • Caixetes d’almoines de l’església i la cova.
  • Donacions particulars.

Text del treball de recerca “Queralt 360º” de Marc Artigas Gendrau.