A l’edat de 104 anys ha mort en Josep Vila, qui juntament amb la seva esposa Conxita Santamaria, van ser durant 20 anys entre 1974 i 1994 els guardians del Santuari de Queralt.  

Nascut a Capolat, de jove estudià a l’escola La Salle de Berga. Treballà a les mines de carbó fins a la seva jubilació, quan es va fer càrrec del Santuari.

Transcrivim tot seguit la conversa mantinguda amb en Josep Vila en motiu del treball de recerca “Queralt 360º”, i en la que narra els fets angoixants de l’incendi del 27 de novembre de 1978 i també el que representà fer de guardians 20 anys al Santuari.

Amb aquestes paraules seves volem recordar i agrair la feina feta al Santuari de Queralt, al mateix temps que fem memòria d’aquells fets i de la vida quotidiana dels guardians del Santuari.

• Què recordeu del 27 de novembre de 1978?

Tot el dia que feia un vent molt fort, crec recordar que deien 110 km/h, o potser més,  era tant fort que jo tenia una cotxe, un Dyane a la plaça i el va tombar, va arrencar la porta del darrera i no l’he vist mai més. A l’obaga el vent havia tombat molts arbres, i la carretera només es pujava donant la volta per la font de l’Alou. Jo tenia una motoserra i vaig tallar alguns arbres que obstaculitzaven la carretera.

Véiem el foc que venia del costat de Vilaformiu, llavors Mossèn Ballarín i una família que era amb ell, juntament amb la Conxita, la meva dona, van decidir baixar cap a Berga amb la Mare de Deu, i jo em vaig quedar a la plaça de l’aparcament.

Just un moment després que haguessin marxat, va pujar una gran manxada de vent amb foc, venia del Mercadal, va travessar la carretera per l’estret del Guiu i va pujar amb un moment;  ja va ser al balcó del pis en que ens estàvem, jo hi tenia uns sacs de llenya, perquè fèiem foc a terra, i va estar encesa la llenya, els balcons i la teulada, amb un moment , com un llampec, Si el Mossèn, els seus amics i nosaltres haguéssim baixat 10 minuts més tard hauríem quedat cremats a l’escala.

El foc va seguir avançant cap al costat de la cova, pel solell, però llavors el vent va canviar de direcció, va venir un vent fort del costat de Garreta i de Llinars, i va parar el foc. Si no hagués estat així el foc podria haver continuat fins a passar la Mina cap a Llinars.

El vent tant aviat venia d’un costat com de l’altre, em van explicar que la gent que havia anat al Polígon de la Valldan  van haver de marxar perquè el vent els tirava trossos de branques enceses.

• I la Mare de Déu, com va viure aquells moments?

La Mare de Déu se la va emportar el capellà quan va marxar, la va embolicar i se la va emportar a Berga, a la rectoria, on hi va ser uns quants dies , fins que el llavors rector de Berga, mossèn Mateu la va tornar a pujar al Santuari.

• I vostè estava sol a dalt al Santuari a l’hora del foc?

Va pujar la Guàrdia Civil i em va trobar a mi a la plaça tot sol, i em va dir que no em podia quedar allà, jo els vaig dir que tenia les claus per si venien els bombers, però em van dir que tenia que marxar. Vaig marxar amb ells  i quan érem a un dels primers revolts després de l’estació del funicular vell  ja pujaven els bombers i me’n vaig tornar amb ells cap a Queralt. Era un cotxe de bombers de Vic, i després en van venir 3 ó 4. Hi havia un home gran que si no hagués estat per ell, que tenia molta idea, estava tranquil i tots el creien, s’hauria cremat tot.

Vam pujar sobre el nostre pis, les bigues del sostre, que eren de fusta cremaven, i les vam apagar amb una mànega i el dipòsit d’aigua que hi havia.

Sortia molt fum de l’hotel, hi vam anar, ell amb una palanca va obrir la porta, abans que ho fes jo que portava les claus, hi havia uns matalassos de borra que cremaven i feien molt fum, el bomber va dir que no el feia pas patir, estava molt tranquil i jo estava molt esverat.

El bomber va fer estendre una mànega fins a la plaça de l’aparcament i connectar-la a les motobombes dels cotxes de bombers, però passava que feia tant fred que quan s’acabava l’aigua d’una cisterna i  paraven de pujar aigua la mànega quedava glaçada al moment, i tenien que estendre una nova mànega.

Això ja era nit fosca, i a mi em va venir a fer molta companyia el Josep Casellas i un altre noi, es van quedar fins al matí que tenia que anar a treballar a la fàbrica a Cal Rosal. I en hi va haver sort perquè quan va marxar va avisar als bombers que eren al encreuament de la carretera, que el vent havia tornat a revifar el foc.

Va ser una nit molt llarga. L’endemà al matí es va cremar el parterre que hi havia al costat de l’estació del funicular vell i els bombers no el podien apagar perquè se’ls glaçava l’aigua, i llavors hi havia l’aparellador de l’ajuntament el Jordi Colell que ho va solucionar afegint-hi anticongelant i van poder apagar-ho.

• En recordeu alguna cosa més?

Hi ha una cosa que no sé si es pot explicar, però us ho dic. El Cèsar, que era el jefe d’ ICONA  (Instituto Conservación de la Naturaleza, l’equivalent al Medi Natural actual) va fer anar els treballadors de la forestal a veure si podien trobar algun indici del foc, van vigilar on s’havia iniciat el foc, i com que el vent venia del costat de Cercs, de llevant, i hi van trobar, que això és molt gros!, hi van trobar unes metxes que es feien servir quan no hi havia encenedors de benzina, unes metxes pels fumadors que anaven amb una pedra i s’encenien, doncs van trobar un pilot d’aquestes metxes que les havien ficat dintre una caixa de mistos i tot de fenàs a sobre, i en hi van posar moltes, tantes, que com que el vent bufava tant fort d’un costat, va encendre l’herba i va quedar una part sense cremar, i per això ho van saber. Va ser fet amb molta mala intenció. Que Déu faci que no ho haguem de tornar a veure mai!

I també les paraules amb que, juntament amb al seva esposa la Conxita, ens expliquen la seva vida com a guardians.

• Quants anys van estar com a guardians del Santuari de Queralt?

Vam estar 20 anys com a guardians del Santuari de Queralt, entre els anys 1974 i el 1994, concretament el dia 20 de novembre de 1994 vam deixar aquesta feina.

.Quins són els millors records que en teniu?

De records bons n’ hi ha molts, sobretot veure gent agraïda que venia a donar gràcies per algun favor rebut. Per exemple puc recordar una vegada al matí, encara quasi era fosc, i vaig baixar a obrir l’església i em vaig trobar amb un home que pujava amb un ciri quasi tant alt com ell, havia pujat des de Berga a peu i descalç, i malgrat el patiment estava feliç de poder portar el ciri a la Mare de Deu, després que es curés un familiar seu. Hi havia moltes persones que portaven ciris i altres exvots per complir amb promeses fetes a la Mare de Déu.

 També hi venien entitats per celebrar festes, triomfs esportius,… Uns dies sempre especials eren les festes, la Gala, Sant Marc,… Queralt pels berguedans, siguin creients o no creients, té una força especial, que ens uneix, com es  veu en les celebracions, com la  del 75è aniversari de la Coronació, tota la gent que va col·laborar-hi, o el dia que van pujar els Gegants a Queralt,…

• Però també n’ hi deu haver de dolents?

I tant, el pitjor el dia del foc, que mai més ningú hagi de veure una cosa semblant! Ens veiem impotents davant la seva força agreujada per l’empenta del vent.

També veus molta gent que pateix, i puja a Queralt a demanar ajuda  a la Mare de Déu.

• Quines feines fan els guardians?

En primer lloc cuidar de l’església i el santuari, netejar-lo, canviar els ciris, les flors. Cuidar els voltants del santuari, les places, les escales,… Una altre feina important és la botiga dels records, atendre les persones que arriben al santuari, i ajudar al mossèn. També cada setmana recollíem els diners que es feien a la botiga dels records, nosaltres en dèiem el “medallometro”,  les caixetes de l’església, les safates de missa, l’escolanet,… i ho portàvem al responsable de la Junta, que són els que vetllaven per la conservació del Santuari i els seus voltants.

I ajudar al mossèn a l’hora de la missa, i en tot allò que ens demanés.

Els guardians van portar durant 20 anys la comptabilitat dels ingressos que es feien a Queralt  setmanalment.

Aquets ingressos  eren entregats al Sr. Santandreu, de la Junta de Queralt, separant els conceptes en 4 grans grups:

• “Medallometro” ( ingressos per vendes a la botiga records).
• Casaments ( ingressos per casaments celebrats al Santuari).
• Ciris (venda de ciris i llums de cera).
• Almoines :
  • Safates de les misses.
  • Caixeta de l’escolanet.
  • Caixetes d’almoines de l’església i la cova.
  • Donacions particulars.

Text del treball de recerca “Queralt 360º” de Marc Artigas Gendrau.

El quart diumenge del mes de juliol Berga celebra la festa de Sant Eloi o Els Elois, la festa del gremi dels traginers i dels ferrers.

Els actes s’inicien el dissabte amb les passades, al migdia del tabaler anunciant la festa, i a la tarda ja amb els administradors i banda de música.

El diumenge al matí, la passada fins a la plaça de Santa Magdalena, ón es conserva una capelleta amb la imatge de Sant Eloi acabava amb la benedicció dels animals des de les escales de l’església parroquial, i amb una remullada pels qui hi participaven. Amb el pas dels anys molts berguedans aprofiten el pas de la comitiva pels carrers per remullar, tant a cavalls i rucs com qui els condueix.

L’església de Sant Francesc, que guarda una imatge de Sant Eloi, acull la Missa en honor del Sant, presidida per mossèn Josep M Vilaseca, i en la que hi assisteixen les autoritats locals, els administradors, el banderer i la junta Conservadora de la Festa dels Elois, amb la coral Queraltina que acompanya els cants. En la seva homilia mossèn Josep Maria ha destacat l’herència de les festes antigues que perduren encara avui, i aquesta molt relacionada amb l’aigua, amb la benedicció i tant necessària en aquets dies per aturar els incendis; finalment també ha fet referència a la descoberta de la fe, que trobem en l’evangeli dominical.  Acabada la missa es fa una ofrena floral a la imatge del Sant, i es reparteixen els tradicionals panellets.

Com a final de festa s’ha escenificat la Boda Típica de l’Alt Berguedà amb el Ballet de Déu o Ballet de l’Adéu.

Puix poseu la claredat

Del cel amb etern repòs.

Sigueu nostre advocat

Sant Eloi molt gloriós.

El passat mes de març el Berguedà i en especial el Santuari de la Mare de Déu Queralt va patir diferents ventades, la més forta el diumenge 29 en que s’assoliren ratxes de fins a 168 km/h.

A conseqüència de les ventades el Santuari va patir importants desperfectes en la seva teulada i campanar.

Ara, tres mesos més tard s’han pogut reparar tots els danys soferts. Per la Diada de Sant Marc ja sonaren les 3 campanes, posteriorment es van arranjar les claraboies que el vent havia fet volar i finalment ara s’han enllestit tots els treballs per reparar la teulada del Santuari. S’han canviat més de 500 teules que s’havien trencat o havien desaparegut, s’han col·locat els barrets de les xemeneies que havien volat i s’ha rejuntat i impermeabilitzat diverses parts per evitar goteres.

L’import total de les reparacions puja a 10.633,17 €.

Una setmana després que fos ordenat a la Catedral de Solsona pel Bisbe Francesc, mossèn Rui ha presidit la seva primera missa a la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, acompanyat de mossèn Josep Maria Vilaseca i dels fidels berguedans que han volgut ser al seu costat en aquest dia, com han fet en el decurs dels darrers anys.

En acabar l’eucaristia s’han llegit unes paraules, en nom de tota la comunitat berguedana, en que després de fer memòria dels moments viscuts per mossèn Rui en les darreres setmanes: la seva ordenació com a sacerdot, la participació en la Missa presidida pel Papa Lleó XIV a la Sagrada Família, en que va llegir l’Evangeli i rebre la seva benedicció, han expressat  el desig de tots pel seu futur com a Pastor.

“Et desitgem que mai no perdis la senzillesa, la joia i la proximitat que t’han caracteritzat fins ara. Que l’Esperit Sant t’acompanyi cada dia, et doni força en les dificultats, saviesa en les decisions i un cor generós per estimar i servir tothom a qui el Senyor posi en el teu camí, especialment aquells a qui Jesús estimava tant, als nens, als més desfavorits, als més febles. Que la nostra Mare de Déu de Queralt, des del Cim et guiï i et protegeixi sempre”

Tot seguit se li ha fet entrega d’una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de Queralt, d’un àlbum de fotografies per part dels joves de la parròquia i una aportació econòmica pel vehicle que a ben segur necessitarà per poder cobrir totes les necessitats de la Unitat Pastoral Parroquial i del Bisbat.

Una fotografia de record i un petit refrigeri han posat el punt i final a aquesta primera Missa de mossèn Rui a la parròquia berguedana.