A inicis dels anys 80 del segle passat , impulsat pels joves d’Hora 3 i altres grups parroquials amb l’ajut de mossèn Ballarín s’iniciava la vetlla de la Mare de Déu de Queralt que, any a any, ha portat una estona de pregaria als peus de la Mare de Queralt el dia abans de la seva Festa.

La d’enguany ha estat molt lligada al pelegrinatge del jubileu dels joves a Roma, amb el testimoni de diferents joves de casa nostra que hi participaren, fent un paral·lelisme entre 4 Sants, dos d’ells canonitzats en el dia d’avui pel Papa Lleó, i quatre virtuts: Santa Gemma Galgani amb el dolor, Sant Pier Giorgio Frassati amb la comunitat, Santa Maria Goretti amb el perdó, Sant Carlo Acutis amb l’Eucaristia; i acabant amb Maria que reuneix totes les virtuts.

Acabada la vetlla tots els assistents van rebre un record en forma de fita de pedres que senyala el camí i una estona de xerrada entre els assistents al voltant d’uns talls de coca i xocolata, i el diaca Rui Jorge bufant les espelmes amb motiu del seu aniversari, a la llum de la Lluna, ja sencera un cop acabat l’eclipsi.

El 3 de setembre de 1916 el Nunci del Papa Monsenyor Ragonessi coronava canònicament la Mare de Déu de Queralt. Cada 25 anys la imatge de la Mare de Déu baixa a la ciutat de Berga durant la Novena. Així ho va fer per darrera vegada l’any 2016 amb els actes del Centenari, que es van allargar quasi dues setmanes, i des de llavors cada any el dia 3 de setembre es recorda l’efemèride.

A les 12 del migdia les campanes de totes les esglésies de Berga i les del Santuari han repicat per recordar la Diada. A les 6 de la tarda al Santuari Missa i Novena presidida per mossèn Josep M Vila

A les 8 del vespre visita guiada a les capelletes repartides pel casc antic de la ciutat de Berga, conduïda per en Roger Cortina, la persona que juntament amb alguns veïns vetlla per la conservació de totes les capelletes situades a les façanes de les cases de places i carrers.

Més de 40 persones han seguit el recorregut iniciat a la Plaça de Sant Pere i que ha visitat 23 capelletes situades dins de l’antic espai emmurallat de la ciutat de Berga, i encara han quedat per veure algunes que per la seva situació sortien del recorregut i totes aquelles que es troben fora de l’antic recinte emmurallat.

De les recorregudes Sant Antoni és la imatge amb més capelletes dedicades, 4 en total, 3 són dedicades a la Mare de Déu de Queralt, 2 a la Ma de Déu del Roser, Sant Joan  i Sant Roc, i 1 a: Sant Galderic, Sant Eloi, la Mare de Déu del Carme, Mare de Déu dels Dolors, Mare de Déu dels Àngels, Mare de Déu de les Neus, Sant Francesc, Sant Ramon, Santa Anna i la Mare de Déu de la Soledat. Una visita a un patrimoni religiós i popular viu en molts dels nostres pobles.

El quart diumenge del mes de juliol Berga celebra la festa de Sant Eloi o Els Elois, la festa del gremi dels traginers i dels ferrers.

El dissabte hi ha les passades, al migdia del tabaler anunciant la festa, i a la tarda ja amb els administradors i banda de música.

El diumenge al matí, la passada fins a la plaça de Santa Magdalena, ón hi ha una imatge de Sant Eloi acabava amb la benedicció dels animals des de les escales de l’església parroquial, i amb una remullada pels qui hi participaven. Amb el pas dels anys molts berguedans aprofiten el pas de la comitiva pels carrers per remullar, tant a cavalls i rucs com qui els condueix.

L’església de Sant Francesc, que guarda una imatge de Sant Eloi, acull la Missa en honor del Sant, presidida per mossèn Josep M Vilaseca, i en la que hi assisteixen les autoritats locals, els administradors, el banderer i la junta Conservadora de la Festa dels Elois, amb la coral Queraltina que acompanya els cants.

En la seva homilia el rector de la parròquia berguedana ha destacat els trets més característics de la vida de Sant Eloi, orfebre de professió, membre de la cort i posteriorment nomenat bisbe, que destacà per la seva honradesa i les obres de caritat que va fer al llarg de la seva vida, relacionant-lo amb la festa que anyalment es celebra a Berga. També ha tingut un record pels joves del bisbat que comencen el seu pelegrinatge del Jubileu a Roma. Al final de la celebració es du a terme una ofrena floral a la imatge de Sant Eloi.

Acabada la missa s’ha escenificat la Boda típica de l’Alt Berguedà amb el Ballet de Déu o Ballet de l’Adéu.

L’església parroquial de Santa Eulalia s’omplia per escoltar el concert de l’Escolania i el Cor Juvenil del Misteri d’Elx, en un concert dins els actes de celebració del 125 anys del Patronat de Berga.

Una formació musical molt lligada al nostre Bisbe Francesc, fill d’Elx, ordenat sacerdot a la Basílica de Santa Maria d’Elx, de la que en va ser rector abans del seu nomenament episcopal, durant uns anys president del Patronat del Misteri d’Elx i que comentava al acabar el concert que molts dels membres del Cor Juvenil els coneixia de quan pertanyien a l’Escolania.

I també perquè manté una estreta relació amb la nostra festa de la Patum, doncs el Misteri d’Elx fou la primera festa del país declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, i que va col·laborar i ajudar a l’equip berguedà que va preparar la nominació de la Patum pel mateix reconeixement, la segona festa que el va rebre.

Després d’una breu i propera presentació del grup coral per part del Bisbe Francesc s’inicià el concert que ens oferí l’Escolania i el Cor Juvenil del Misteri d’Elx.

L’Escolania com a grup es constituïa formalment als anys seixanta del segle passat per nodrir de veus la representació del Misteri d’Elx, que es celebra des del segle XV els dies 14 i 15 d’agost per la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu. Posteriorment es creà el Cor Juvenil per donar continuïtat als infants amb el canvi de veu.

El grup format per 51 infants, adolescents i joves dirigits pel seu director en Francisco Javier Gonzálvez Valero oferí un variat repertori de peces clàssiques i altres contemporànies, que encetà 3 de les que s’interpreten en la festa il·licitana, destacant la peça “Llevantau’s, Reina Excel·lent” que és la que tanca la primera part del Misteri d’Elx, amb l’espectacular descens des de la part més alta de la basílica.

Tot el públic dret premià l’excel·lent concert ofert pels cors del Misteri d’Elx.

Com cada any l’església parroquial de Santa Eulàlia es va omplir de fidels per l’ofici solemne de la festivitat de Corpus Christi.

Presidida pel Bisbe de Solsona Mons. Francesc Conesa acompanyat dels preveres de la UPP de Berga, dels de les Unitats properes i altres mossens que al llarg dels anys han format part de la nostra parròquia, el diaca i els acòlits. La part civil encapçalada per una representació dels regidors de l’Ajuntament, les quatre parelles d’Administradors, els Àngels de la Patum i el Porrer de la ciutat. L’Orfeó Berguedà acompanyà i donà solemnitat amb els seus cants.

Als peus del presbiteri lluïa la catifa floral elaborada per la solemnitat de Corpus, en record de les antigues catifes que s’elaboraven al pas de la Processó, en la que hi representava la figura de l’herald de la festa, el Tabaler.

La celebració es va acabar amb l’Adoració al Santíssim amb la monumental Custòdia, datada de l’any 1943, i que va substituir la que es va destruir durant la Guerra Civil,  en la que hi son representades les diferents comparses de la Patum, les columnes de l’Altar Major de la parròquia destruït l’any 1936, amb 4 esmalts representant l’Assumpció, sant Pere, sant Pau i l’escut de santa Eulàlia combinat amb el de Berga. La part superior presenta la imatge de santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Berga, amb la creu característica en forma de X, i al seu darrera hi trobem el Pi de les Tres Branques. Finalment, el Sol incorpora 4 esmalts representant Queralt, sant Francesc, Sant Joan i el Sant Crist del Castell. L’Adoració acabà amb la interpretació de l’Himne Consagració al Sagrat Cor de Jesús de mossèn Marià Miró.

De Jesús deífic Cor,

Berga us adora humiliada

i us vol per Rei i Senyor

de tota la seva encontrada.

A la tarda a la Residència Nostra Senyora de Queralt es van resar les vespres i posteriorment es va fer una petita processó pels jardins de la residència recordant l’antiga Processó que recorria els carrers de la ciutat, i com també s’havia ja fet al mateix lloc abans de la pandèmia.

La Processó amb  la Creu i l’encenser, el portant amb la monumental Custodia de Berga, els mossens i el diaca, les germanes i a continuació tots els fidels, tant els residents com els vinguts de fora de la Residència.

En mig de la natura que envolta la residència s’arribà fins a la capella de la Mare de Déu de Lourdes, on es va fer un acte d’homenatge al Santíssim Sagrament, retornant de nou a la residència amb el Santuari de Queralt al fons.