Com cada any Berga ha renovat el vot de poble per Sant Marc, pujant al Santuari de Queralt.

La història ens porta a finals de primavera-inicis d’estiu de l’any 1687 una plaga de llagosta provinent de l’Urgell arrasava tots els camps de la Catalunya Central.

Com en altres ocasions l’1 de juliol d’aquell any la imatge de la Mare de Déu de Queralt va ser baixada solemnement a Berga per tal que protegís a la ciutat i a la comarca de la plaga destructora.

Segons les cròniques recopilades al “Llibre del consell” per Josep Altarriba, notari i cronista de Berga a principis del segles XVIII i també al “Llibre Verd” de la Comunitat de Preveres de Berga , explica que al arribar la imatge de la Mare de Déu sobre els molins darrera el Castell, aparegué al cel una diadema de color de l’arc de sant Martí i el raig de sol en mig de la corona es posà sobre la imatge de la Mare de Déu. Sortiren llavors a rebre-la amb tàlem, i quan aquest cobrí la imatge s’apartà i s’esvaí. En aquest lloc es decidí fer-hi la capella de l’Oratori o Queralt Xic,

El dia 22 es feu per tota la vila una processó amb la imatge de ,la Mare de Déu de Queralt , i el dia 24 veient que el perill ja havia passat, i que ni el terme de Berga ni el de la seva comarca s’havia vist afectat per la plaga de llagosta, es retornà la imatge a Queralt.

Berga agraïda va fer el vot de poble de pujar cada any el 25 d’abril, diada de Sant Marc a peu a Queralt en processó per donar gracies dels favors rebuts de la Mare de Déu.

Enguany també la processó s’ha iniciat a les Tres Creus pujant fins al Santuari on mossèn Josep Maria Vilaseca ha oficiat la missa. En la seva homilia ha explicat breument la història del per què es celebra la diada de Sant Marc, i aprofitant un dels paràgrafs de l’evangeli del dia en que Jesús convida als deixebles, després de la pesca miraculosa, amb les paraules “Veniu a esmorzar”  on ha fet referència a l’esmorzar espiritual de l’Eucaristia que celebràvem i també a l’esmorzar més material posterior amb la coca i la xocolata. Acabant amb els 50 anys de la benedicció de les campanes del nou campanar del Santuari.

Acabada la missa es van col·locar els davantals dels Xocolaters d’Honor, que aquest any han estat. Mossèn Josep Maria Vilaseca, Joan Elias, Josep Dorna i Jordi Alberich.

Posteriorment s’ha repartit la coca i la xocolata entre la gentada que s’hi ha aplegat.

L’església de Sant Pere de Berga ha acollit els oficis solemnes del Dijous i Divendres Sant presidits pel rector mossèn Josep Maria Vilaseca.

En l’ofici del Dijous Sant recordem l’últim Sopar en que fem memòria de la institució de la Eucaristia, Jesús ens dona el seu cos i la seva sang per ser present per sempre entre nosaltres, i amb el gest de rentar els peus als seus deixebles ens dona a tots la lliçó del servei i la humilitat. L’ofici acaba reservant la comunió al monument.

El divendres Sant dia de silenci, pregària i contemplació de la Creu consta de tres parts: la lectura de la Paraula de Déu i de la Passió de Nostre Senyor segons Sant Joan; la Pregària Universal i l’Adoració de la Creu, acabant amb la comunió, consagrada en l’ofici de Dijous Sant.

Malgrat la fresca i la boira que envoltava el Santuari de la Mare de Déu de Queralt un bon nombre de fidels s’han aplegat en la celebració del Diumenge de Rams que inicia la Setmana Santa.

Abans de l’Eucaristia, mossèn Miquel Farràs ha beneit els rams a l’exterior del Santuari i tot seguit ha oficiat la missa a l’interior del temple als peus de la Mare de Déu.

Amb l’arribada de la primavera, el canvi d’hora i els dies més llargs s’han reprès les celebracions de l’Eucaristia a Sant Martí de Correà, que aniran alternant cada dissabte amb Sant Cerni de Montmajor.

Aquest dissabte ha estat presidida per mossèn Josep Maria Vila acompanyat de dues joves “escolanes” i un bon nombre de fidels en el cinquè diumenge de Quaresma, ja previ a la celebració de Rams la propera setmana.

L’església de Sant Martí de Correà és de les poques en que els retaules barrocs es van poder salvar de la crema i destrucció en la Guerra Civil l’any 1936, tant el de l’altar major presidit per la imatge de Sant Martí i amb els quatre evangelistes i la imatge de la Mare de Déu dels Torrents, que s’hi conserva, com els quatre altars laterals en que s’hi veneren las imatges del Sant Crist, recentment restaurat, la Mare de Déu del Roser, Sant Antoni i Sant Isidre.