El Santuari (1725-1936)
L’edifici d’en Garreta es mantingué fins la primera meitat del segle XVIII en que fou construït el Santuari actual.
La creixent devoció a la Mare de Déu de Queralt va fer que la capella d’en Garreta quedés petita i per això els regidors de la Vila de Berga acordaren demanar a la superioritat eclesiàstica el permís per construir una església més gran, permís que els fou concedit el 7 de desembre de 1725.
L’inici de les obres del Santuari fou el 16 de juliol de 1725, data gravada en un carreu de la cantonada de llevant del temple. Les obres comencen amb la col·laboració física i pecuniària dels berguedans.
El 28 d’agost de 1727 vista la manca de mitjans la Comunitat de Berga dona 200 lliures per la construcció del Santuari.
Malgrat l’impuls inicial i la fervorosa iniciativa dels berguedans, degut a les vicissituds sofertes i a la malastruga, les obres s’alentien i no hi ha noticia del seu desenvolupament fins l’any 1738, i aquestes relaten nous maldecaps com una forta tempesta que va malmetre una part del campanar.
Però malgrat totes les dificultats i contratemps, el 21 d’octubre del 1741 va ser inaugurada solemnement la nova església del Santuari de la Mare de Déu de Queralt.
Els plànols de l’església foren realitzats pel reconegut artista de Barcelona Josep Arnau Dias, recomanat a la Junta d’Obra del Santuari per en Pere Costa, que fou l’autor del retaule. Van dirigir els treballs des de l’inici fins al final els mestres d’obres Francesc Moretó i Josep Julià, ajudats pel paleta donat al Santuari en Joan Mas.
La planta de l’església correspon als esquemes de planta contrareformista, de nau única i capelles comunicades entre els contraforts, que permeten el recorregut sense incidir en el culte de la nau central. La capçalera juntament amb al sagristia mantenen una forma rectangular de l’edificació, feta de pedra i reble per revestir.
La nau s’obre a migdia, amb una volta de canó i dividida en cinc trams. El cambril es troba just sobre de la sagristia, ocupant el mateix espai i s’hi accedeix per dues escales laterals. Estava dividit en tres parts, la central comunicava amb la portalada del retaule en que es trobava la imatge de la Mare de Déu, els dos laterals es comunicaven amb portes amb el central i destinats a la custodia i exposició dels vestits i tresors de la Mare de Déu.
La inauguració del temple nou fou tot un esdeveniment a la ciutat de Berga. Segons explica Mn. Josep Armengou i Feliu en el seu llibre “El Santuari de la Mare de Déu de Queralt”
“…. El capvespre de la vigília fou solemnitzat a Berga per la Rda. Comunitat amb unes Completes acompanyades d’orquestra. Després com a la vigília de Corpus foren representats simulacres de Patum per les places de la vila, mentre els cims de Queralt s’il·luminaren amb fogueres[….]
… A la matinada del 21 tot Berga pujava a Queralt, Mn. Josep Morera, rector de Sant Pere de Madrona, beneïa l’església nova.
Tot seguit es traslladà la imatge de la Mare de Déu de Queralt de l’antiga església de Garreta al nou santuari, amb assistència de la Comunitat de Preveres, els Xixells, els PP. Franciscans i el Magnífic Ajuntament . El notari de Berga Josep Altarriba aixecà l’acta corresponent.
Al final fou celebrada una missa solemne oficiada pel rector de Berga Dr. Josep Clarís, assistit pels Jurats de la Comunitat Mn. Francesc Casals i Mn. Pere Martí.
Va dir el sermó Mn. Dídac Guix…..”
La darrera part del nou santuari que es va construir va ser el retaule barroc que presidia l’altar major i que fou destruït per la Guerra Civil l’any 1936.
CREAT PER:
