L’incendi 27-11-1978
27 de novembre de 1978 el foc a Queralt.
“El vent havia manxat tota la nit. Feia escruixir els faigs i s’emportava les darreres fulles seques. Després va venir el foc i ràpidament s’escampà per tota la muntanya. Les campanes de Queralt van repicar i anunciar als berguedans la trista nova i al mateix temps demanen ajut.
El foc era a tocar de la serra, es va embolicar la Mare de Déu i la van baixar per les places del Santuari fins a arribar a la plaça de Sant Pere de Berga.
Berga va estar molt preocupada pensant que es podia quedar sense Santuari. Que si es cremava en farien un altre.” Mn. Josep Ballarín
Aquesta data resta a la memòria de molts berguedans per l’esguard de veure les flames empeses pel fort vent arribant fins al Santuari.
El 27 de novembre de 1978 es va declarar un incendi forestal que es va iniciar al bosc del La Mussolera (Cercs), i que va afectar la solana que es visualitza des de la ciutat de Berga mirant en direcció a Queralt amb un total de 140 hectàrees cremades.
Les condicions meteorològiques eren adverses amb un flux constant de vents de Nord intensos, i que generaren forts contravents a les serres interiors.
L’incendi s’inicià cap a les 3 de la tarda del dia 27, al cap de munt del turó de Vilaformiu, al bosc de la Mussolera, on rep el vent de nord canalitzat pel Llobregat, i va cremar durant tota la tarda i tota la nit. En el seu inici el foc cremà vessant avall amb el vent general a favor. Quan el cap de l’incendi arriba a l’estret de la Riera de Metge, travessà amb facilitat la riera passant per sobre l’Hostal del Guiu, degut a l’entrada de vent directe a través de l’estret del Guiu.
Aquesta carrera portà l’incendi al potencial de la vessant sud de la Serra de Queralt, on el seu flanc dret quedà dins la influència dels contravents que li feren fer successives carreres vessant amunt, aquestes carreres, o focs secundaris, són les que portaren el foc fins als peus del Santuari de Queralt, cremant arbres al costat de l’edifici, i arribant a afectar les edificacions, però no van superar la carena i per tant no van afectar la part de l’obaga, doncs en arribar a la part més alta van tornar a estar sota la influència del vent general de nord que impedia que el foc superés la carena.
La persona que va viure més directament totes les incidències de l’incendi al Santuari fou en Josep Vila, el guardià del Santuari.
Expliquem com va afectar el foc al Santuari amb les seves paraules:
“Tot el dia que feia un vent molt fort.A l’obaga el vent havia tombat molts arbres, i la carretera només es pujava donant la volta per la font de l’Alou. Veiem el foc que venia del costat de Vilaformiu, llavors Mossèn Ballarín i una família que era amb ell, juntament amb la Conxita, la meva dona, van decidir baixar cap a Berga amb la Mare de Deu, portant-la a la parròquia on hi va ser uns quants dies, i jo em vaig quedar a la plaça de l’aparcament.
Just un moment després que haguessin marxat, va pujar una gran manxada de vent amb foc, venia del Mercadal, va travessar la carretera per l’estret del Guiu i va pujar amb un moment; ja va ser al balcó del pis en que ens estàvem, jo hi tenia uns sacs de llenya, perquè fèiem foc a terra, i va estar encesa la llenya, els balcons i la teulada, amb un moment , com un llampec. El foc va seguir avançant cap al costat de la cova, pel solell, però llavors el vent va canviar de direcció, va venir un vent fort del costat de Garreta i de Llinars, i va parar el foc”
“Quan van arribar els primers bombers, vam pujar cap al Santuari. Les bigues del sostre del nostre pis, que eren de fusta cremaven, i les vam apagar amb una mànega i el dipòsit d’aigua que hi havia. Si no ho haguéssim pogut apagar hagués perillat el Santuari.
Sortia molt fum de l’hotel, hi vam anar, ell amb una palanca va obrir la porta, abans que ho fes jo que portava les claus, hi havia uns matalassos de borra que cremaven i feien molt fum. Els bombers van fer estendre una mànega fins a la plaça de l’aparcament i connectar-la a les motobombes dels cotxes de bombers, però passava que feia tant fred que quan s’acabava l’aigua d’una cisterna i paraven de pujar aigua la mànega quedava glaçada al moment, i tenien que estendre una nova mànega.
Va ser una nit molt llarga. L’endemà al matí es va cremar el parterre que hi havia al costat de l’estació del funicular vell i els bombers no el podien apagar perquè se’ls glaçava l’aigua, i llavors hi havia l’aparellador de l’ajuntament el Jordi Colell que ho va solucionar afegint-hi anticongelant i van poder apagar-ho.”
Del 75è aniversari al Centenari
La darrera dècada del segle XX i l’inici del segle XXI ha representat la millora de molts aspectes del Santuari, en gran part per l’impuls de Mn. Ramon Barniol.
L’any 1991, encara amb Mn. Josep M. Ballarín com a capellà custodi, s’acabà el retaule frontal amb la cornisa de traça barroca que emmarca el retaule i li dona profunditat i s’enblanquina tota l’esglesia.
Es van pintar les parets del presbiteri de blanc i es dauren les cornises i motllures, i es col·loquen les pintures a l’oli del s. XVIII que hi havia als altars laterals sobre les portes laterals del presbiteri. També es va pintar tota la nau central de blanc tapant les antigues pintures força malmeses. La reforma més important es va fer al cambril. Les pintures recarregades que cobrien les parets es van substituir per una pintura llisa.
Ja després de les celebracions del 75 aniversari es van col·locar els dos faristols al lloc dels antics ambons, el primer l’Àliga de la Patum amb, obra de Ramon Calonge, i el segon el Pi de les Tres branques obra de Joan Ferrer.
El desembre de 1991 s’inaugura l’ascensor inclinat, i es van construir rampes per facilitar l’accés al Santuari de persones discapacitades.
Es va arreglar el camí de ronda i l’accés a la Cova, i es va col·locar una placa amb un mapa panoràmic de tot el que es veu des del Santuari.
A principis dels 2000 es va canviar el terra de l’església i es van col·locar nous bancs de fusta. Es van millorar el pis del guardià i el del mossèn.
Un canvi molt important han estat l’evolució des dels ciris de cera, que amb el fum que desprenien embrutaven les parets i sostre de l’església. El primer pas va ser la substitució dels ciris pels llantions. Més endavant es va construir una sala, excavada a la roca, al lateral de l’església amb una potent aspiració, i finalment es van substituir els llantions de cera per llantions electrònics.
Després de la Gala de 2010 es va començar una remodelació a fons de la cova, degut al cru hivern, les glaçades i el deteriorament del recobriment extern de la cova. S’inaugurà per part del Bisbe Novell, la diada de Sant Marc de 2011.
El Març de 2021 Mn. Ramon Barniol capellà custòdi des de l’any 1993 marxa del Santuari i morí pocs mesos després essent l’últim capellà custòdi fins a dia d’avui.
CREAT PER:
