Primeres edificacions
Una primera dada històrica és que el Papa Climent IV concedí indulgencies a la capella de Queralt el 15 de juliol del segon any del seu pontificat que correspondria a l’any 1266, el que indicaria que com a mínim ja tenia una capella
l’any 1266.
La teoria de Mn. Bonaventura Ribera en la seva obra “Memoria descriptiva del Santuario de Queralt” escrita l’any 1901 i editada l’any 1904 ens dona referencies sobre la existència de Queralt en temps encara més antics com son:
- A l’arxiu de Solsona es referencien butlles dels papes Urbà II en que consta el nom de Caralt com una església depenent de la de Solsona amb data de 29 de març de 1097.
- Butlla del papa Eugeni III esmenta una església amb el nom de Queralt . Eugeni II fou Papa entre els anys 1145 i 1153.
- En Butlles dels Papes Alexandre III i Climent III s’esmenta el nom de l’església de Keralta els anys 1180 i 1188.
El fet més clar és que en un principi la imatge es venerava just en l’indret en que es va trobar en una edificació humil i petita. Segons esmenta el Dr. Huch, sembla que abans d’acabar el segle XI hi havia una primera capella construïda on hi havia el celler o botiga de queviures a l’antiga hostatgeria del Santuari.
Algunes teories relacionen també la primera capella com a part del castell de la família dels Berguedà, extingida després de la mort de Guillem de Berguedà, famós cavaller i poeta del segle XII. Un cop desaparegut Guillem el castell es va perdre però restà la capella, que podria ser un primer lloc de culte de la Mare de Déu de Queralt.
Un altre teoria és la de que un cop trobada la Imatge, al no tenir una capella decent, es venerà durant una temporada a la església romànica pròxima de Sant Pere de Madrona, la qual demostraria el fet de que en aquesta esglesia encara avui segueix venerant una imatge (mès moderna) de la Mare de Déu sota una altre advocació.
Capella construïda per Francesc Garreta
La primera capella fou substituïda per una de més gran , que va ser construïda per iniciativa del mercader berguedà Francesc Garreta., com consta en una escriptura que conté un compromís i sentencia arbitral entre ell i els hereus i successors de Bananat Savola i Sauta, la seva dona, que es publicà el 16 de febrer de 1392, on s’anomena a Francesc Garreta com a fundador de la capella de Queralt.
Igualment consta la fundació d’un benefici per part de Francesc Garreta, mercader de Berga, pel que va donar quinze lliures d’una quantitat de 1500 sous que rebia de les baronies de Pinós, Matamala i de Bagà, consignant-les per la capella de Queralt, com consta en un benefici eclesiàstic del bisbe d’Urgell Berenguer amb data de 5 de maig de 1386 i que tancà Joan Onofre Esteban notari públic de la Seu d’Urgell.
El llibre “El Jardín de María” en fa la següent descripció:
“…la seva capella és molt bonica i presenta molt bona disposició, el presbiteri de la qual és adornat per un reixat molt curiós i és pintat de verd. També té una casa amb estatges molt bons”
Estaria situada en el lloc en que actualment hi ha l’entrada a l’ermita. L’empedrat de dita entrada amb els seus dos típics pedrissos i el primer replà amb la deixa de cambril i que serveix encara ens donen idea de la forma i dimensions del Santuari construït per Garreta.
Per l’època en que fou construïda devia ser d’estil gòtic. Un testimoni que ens queda és el sarcòfag de pedra que es troba baixant del cambril a ma esquerra, i que fou trobat en unes obres del actual Santuari, i una ceràmica, en part feta malbé on indica la data del 1681.
CREAT PER:
