Postguerra i reconstrucció
Un cop acabada la Guerra Civil, començà la restauració Mn. Pere Soler, primer capellà custodi després de la guerra.
Les primeres feines foren netejar, tapar forats i reconstruir el més indispensable de la estructura. Es van construir les escales de marbre del cambril, les portes de ferro de la sagristia, la gran calaixera de la sagristia, piques d’aigua beneita, els bancs dels fidels , s’enrajolà el terra amb mosaic i es van construir els confessionaris.
El seu successor Mn. Santandreu va continuar la feina de reconstrucció: va col·locar les imatges de sant Antoni, santa Llúcia, i el Sagrat Cor; beneïdes el dia de Pentecosta de l’any 1946 pagades per diferents devots i famílies berguedanes. El mateix any es beneïa la imatge del Sant Crist, que s’afegien a la ja existent de sant Josep.
Mn. Ignasi Castells acabà la reconstrucció del cambril amb el nou altar de marbre i la decoració de l’església i inicià la reconstrucció de l’altar Major, ajudat per una comissió en la que hi havia l’alcalde Sr. Vilardaga i l’ecònom de Berga Mn. Manuel Cuadrench.
L’arquitecte Ramon Masferrer preparà el projecte d’altar major que coincideix pràcticament amb la seva totalitat amb l’aspecte de l’actual.
Mentre s’anava preparant el projecte de l’altar major, es seguia treballant en el cambril de la Mare de Déu, les tres estances que hi havia s’ajuntaren en una de sola segons projecte de l’arquitecte berguedà Emili Porta. El 1952 el pintor de Vic Miquel dels Sants Costa començà la nova decoració del cambril i la restauració de les pintures barroques de l’església.
El 4 de juliol de 1954, amb molt protocol i festivitat, fou inaugurat el cambril amb el baldaquí i el pedestal de la Mare de Déu restaurat. De la Guerra Civil només s’havien conservat les 6 columnes que suporten l’estructura, la resta es va reconstruir de nou.
Amb el cambril ja acabat, tots els esforços es concentraren en la reconstrucció de l’altar major.
La primera part que fou estrenada va ser la mesa de l’altar que substituïa la que hi havia provisional des de l’any 1939. El 5 de setembre de 1958 fou col·locat el sòcol i la mesa.
Amb l’arribada de Mn. Ballarín com a capellà custodi s’anaren avançant els treballs de construcció del retaule de l’altar major. Que va anar creixent de baix a dalt. En primer lloc es construí el retaule que escenifica la troballa de la Mare de Déu. A primers de setembre de 1961 foren col·locats els ambons de marbre. L’any 1964 es concloïa la construcció de tot el retaule.
Reformes i millores al Santuari
L’any 1966, coincidint amb la celebració del 50è Aniversari de la Coronació hi van haver alguns canvis importants en la estructura del Santuari.
El Concili Vaticà II va portar molts canvis en la litúrgia de l’església catòlica. Un d’ells va ser el canvi en la forma d’oficiar l’Eucaristia, fins al Concili Vaticà II tota la consagració es feia de cara a l’altar, que estaven enganxats al frontal de l’església i per tant d’esquena al poble i a partir del Concili es faria ja de cara al poble. Per tant calia un nou altar al Santuari.
Amb el guiatge de Mn. Ballarín es va construir el nou altar de forma cúbica, que tal com indica el programa de la festa, traduït del castellà: “ …Per la Biblia i el poble de Déu, la forma cúbica és el signe de la perfecció divina i l’altar és el signe de Déu dintre de l’església….”
L’acte de consagració del nou altar tingué lloc el dia 8 de maig de 1966 a les 12 del migdia presidit pel Vicari General de la Diòcesi Dr. Pedro Puigbó. Hi van assistir les autoritats civils encapçalades pel Governador Civil, autoritats locals i el clergat.
Sortint de la missa les Priores de Queralt van repartir rams de flors silvestres i una ballada de sardanes lluïment amb les colles sardanistes de la comarca.
Una de les obres que més impacte ha tingut en la imatge i en la pròpia vida del Santuari de Queralt ha estat sens dubte l’obertura de l’arc de la portalada del Santuari.
Mossen Ballarín, amb coneixements d’arquitectura de la seva joventut, dissenyà els nous habitatges i proposa a l’arquitecte Josep A. Coderch de Sentmenat professional de prestigi internacional, la realització de les obres de reorganització de la façana.
Coderch, amic personal de Mn. Ballarín pujà a Queralt i hi passà una temporada per inspirar-se i entendre com portar a terme la remodelació del Santuari. Proposà per la façana la recuperació de la imatge basilical, que ja insinuaven els carreus de la monteia. La restitució de la gran arcada, parcialment paredada, la creació de l’atri en substitució del cancell, i la conservació de la pedra vista , juntament amb la resta d’obertures.
Per portar-ho a terme enderrocà a l’esquerra, el campanar, i a la dreta el primer tram del segon pis, a més, s’adobà la coberta; s’escatà la façana, traient-ne tot l’arrebossat, deixant a la vista la pedra, i es construeix la porta vidriera que recolza l’embigat del cor i les dues portes laterals de fusta. La porta vidriera , que abasta tota l’amplitud de la nau, li dóna una gran lluminositat , i fa de Queralt un dels Santuaris més clars i alegres del país, a més d’incorporar visualment l’espai exterior de la plaça a l’interior de l’església, la visió, en dies clars, de bona part de la Catalunya Central. A més a totes hores i tots els dies de l’any la imatge de la Mare de Déu és visible per tothom qui passi per davant del Santuari.
A l’eliminar el campanar d’espadanya situat a l’esquerra de la façana principal del Santuari calia buscar un nou emplaçament per fer que el so de les campanes s’escampés arreu.
Després d’un estudi paisatgístic, Coderch proposà un cilindre de pedra vista com la façana, de 15 metres d’altura i 3,65 de diàmetre, amb dues entalladures diametralment oposades d’un metre d’amplada per 2,5 d’alçada per l’allotjament de les campanes, cobert amb un placa de formigó, pràcticament amagat i incorporada a la base. Per la porta inferior i mitjançant una escala circular s’arribava al replà de servei de les campanes a uns 11,50 metres d’alçada.
Però a mig construir es va pensar que la torre presentaria una dificultat d’encaix amb el conjunt, i amb un problema de cost, conjuntament amb Mossèn Ballarín es va decidir no perllongar el volum i acabar l’obra amb uns daus de formigó, i l’estructura metàl·lica vista que suporta les campanes.. Aquesta solució lliga perfectament amb el paisatge i evoca temps medievals.
Les campanes foren construïdes per l’empresa A. Guixà de Monistrol de Montserrat el conjunt està format per 3 campanes amb la campana base a la nota “Sol”.
Les 3 campanes van ser batejades amb els noms de Queralt, Eulàlia i Helena.
El campanar fou innaugurat el dia de Sant Marc de l’any 1975
CREAT PER:
