La Guerra Civil

Amb l’esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol del 1936, iniciada ja la revolta es va retirar el que van poder i van creure que tenia valor: tots els quadres, vestits de la Mare de Déu, la llàntia d’argent, la barana del presbiteri, candelers i altres objectes foren baixats a Berga i dipositats a l’Asil de les Germanetes.

Van agafar dues caixes de zinc, que els va donar la majordona del capellà custodi, en una hi havia les corones i en l’altre la imatge de la Mare de Déu, i les baixaren a Berga.

La caixa amb la imatge de la Mare de Déu va anar a l’Ajuntament i en un principi amagada sota l’entarimat de la sala d’actes, pel batlle i dos consellers. Més endavant tement que fos descoberta la van posar en uns prestatges de l’Arxiu, dissimulada amb sacs entre els lligalls de papers. Cap a les darreries de la Guerra tement que fos descoberta per un escamot de carabiners que s’allotjaven a l’Arxiu, entre dos consellers van treure-la de l’Ajuntament i la van portar a l’Asil de les Germanetes, on va restar fins al final de la Guerra, i així es va poder salvar. En el seu lloc es deixà al Santuari una copia de la imatge.

Les corones, junt amb altres títols i valors, foren dipositades a l’oficina de la Caixa d’Estalvis de la sucursal de Berga.
Però pocs dies més tard, tal com explica Mn. Joan Guitart, van saqeujar i destruir el Santuari:

“…La matinada del 23 de juliol del 1936 arribava a Berga un òmnibus del que baixaren 25 homes que incapaços d’anar al front a lluitar contra els feixistes, es dedicaven a cremar esglésies i sants a la rereguarda. Van rebentar la porta i van començar la destrossa per la imatge de la Mare de Déu, que no era l’autentica, tirant-la del cambril, caient a trossos sobre la mesa i el presbiteri. A continuació foren els sants i altars els que van ser arrossegats fora el santuari i cremats, En quatre hores destrossaren tot el que s’havia construït amb segles de devoció, fe i sacrifici. A les 10 del matí pujava cel amunt la columna de fum sinistre, després el fum s’allargassava, empès pel vent en direcció a Berga pel camí de la drecera….”

Al Santuari hi van quedar les parets nues, i el magnífic retaule barroc amb la resta de les imatges fou destruït. Les corones, joies i altres objectes dipositats a la Caixa de Pensions van ser requisats i entregats al President del Consell Municipal de Berga, en Just Lacau, com consta en el document signat pel director de la Caixa de Pensions Pau Santandreu, recuperat de l’arxiu de l’entitat bancaria.

Del destí de les corones no se’n ha sabut mai més res.