Troballa de la Mare de Déu de Queralt

Els orígens del Santuari de la Mare de Déu de Queralt, com en molts altres Santuaris, els trobem entre la història i la llegenda.

En el cas de Queralt la llegenda gira al voltant d’un pastor, un bou i la imatge de la Mare de Déu.

Transcrivim la llegenda traduïda, tal com l’explica el pare Narcís Camós, en el seu llibre “El Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña”, Girona 1772:

“Hi ha un una propietat a la muntanya del costat, anomenada Vilaformiu, que de temps llunyans pertany a la casa dels Altarriba. Aquesta casa feia pasturar els seus ramats des de temps passats per aquelles contrades. Succeí doncs, que volent el cel manifestar la presència de la Santa Imatge, ho feu per mitjà d’un dels seus bous, que molt de pressa, va pujar al lloc on ara hi ha la capella sense reparar en la dificultat del camí.

Ho va veure el pastor i, malgrat volia deturar-lo, no va poder i va seguir-lo, fins que es va aturar en aquell lloc, i es prostrà, quedant el bou allà molt content. Va arribar el pastor que pujava seguint-lo, i, com que allò era senyal d’alguna novetat, s’hi va apropar i va descobrir en una cova la imatge de la Mare de Déu, i com el bou, s’hi va agenollar.

Molt content va agafar la imatge i la va posar dins la seva caputxa, i va tornar a casa per ensenyar-la als seus senyors, però va voler el Cel que en arribar-hi no la trobés, quedant molt estranyat i confós. Per això va tornar a pujar a la cova on es trobava la imatge. La va tornar a posar dins la caputxa i la lligà assegurant-se que no s’escaparia. Dient amb la seva innocència:” Veiem si així no s’escaparà”. Va ser en va, malgrat totes les precaucions, en arribar a la casa la imatge havia tornat a desaparèixer del sarró.

Veient això va tornar a la cova amb altres persones i, tots van poder veure la imatge de la Mare de Déu. I van determinar aixecar-hi allà una capella en honor seu, prenent el nom de Queralt de la unió de les paraules “Quer” : roca escarpada, “alt”, per al seva alçada.”

De totes aquestes llegendes de la Mare de Déu mai podrem demostrar en la seva totalitat quins trossos són reals i quins no. El que és el mès probable i realista que passés és que en algún moment als segles XII o XIII és esculpida la talla de la Mare de Déu, que fou ocultada cap al segle XIII per ser salvada per alguns dels eretges de la Mare de Déu (molt probablement els Càtars, molt presents a l’història del Santuari) en algun moment (cap al segle XIV) fou retrobada anys mès tard per un pastor que pasturava el seu remat als cingles de Queralt. La resta és història de Berga i comarca.